Becada eurasiàtica

La becada, bequerada, polla bruna o cega (a les Balears) (Scolopax rusticola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids, molt apreciat pels caçadors per la bonesa de la seua carn.

Becada eurasiàtica

Scolopax rusticola
Dades
Pes	24,5 g
Envergadura	58 cm
Nombre de cries	4
Període d'incubació de l'ou	22 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22693052
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Charadriiformes
Família	Scolopacidae
Gènere	Scolopax
Espècie	Scolopax rusticola Linnaeus, 1758
Distribució
Endèmic de	parc nacional de Namdapha, parc nacional de Neora Valley, Lachen, Yuksom, Eaglenest Wildlife Sanctuary i Santuari de vida salvatge de Mehao

Pintura a l'oli d'una becada (circa 1854).

Morfologia

• Fa 35 cm de llargària i 55-65 d'envergadura alar.
• Té el dors i les parts superiors de color castany, i groguenques les inferiors, amb àmplies bandes negres darrere el cap.
• Té el bec llarg i molt sensible, capaç de trobar els cucs de què s'alimenta ficant-lo en el sòl humit, i pot agafar els cucs i empassar-se'ls sense treure el bec de terra.
• Gràcies a la gran habilitat que té amb el bec (l'extrem de la mandíbula superior és mòbil i molt sensible), no necessita l'ajut dels ulls per cercar aliment i per això els seus ulls foscos estan situats molt enrere, per ampliar el camp visual i poder controlar tot el que passa al seu voltant mentre s'ocupa de la tasca de la nutrició.

Reproducció

Fa un forat a terra i l'omple de fulles seques. Al març-juny hi pon 4 ous, que els incubarà la femella durant 21 dies. Els polls són alimentats per ambdós progenitors i de seguida deixen el niu. Normalment fan dues cries.

Alimentació

Menja cucs, insectes, aràcnids, llavors i mol·luscs que troba en terrenys tous.

Hàbitat

És típic dels boscos humits europeus (rouredes, castanyedes, boscos de ribera, pinedes subalpines, boscos planifolis, etc.) on, gràcies a la seua coloració -que es confon amb la del medi- i als seus costums tranquils i poc sorollosos, passa desapercebut al bosc.

Distribució geogràfica

Cria a les regions temperades i subàrtiques d'Euràsia i hiverna al sud del mateix continent. Les poblacions de l'Europa Occidental, de clima més suau, són sedentàries.

De novembre a març és molt comuna als Països Catalans (als boscos humits del Pirineu i del Pre-pirineu).

Costums

Les becades són solitàries, crepusculars i emeten dues modalitats de crit. Durant el dia, està refugiada, amagada gràcies al seu plomatge mimètic. També és sedentària i migradora. Als nostres boscos arriba a mitjans de novembre fins al gener.

Enllaços externs

• Estudi de la població de becada del Principat de Catalunya (català)
• Estudi de la població de becada a Portugal (portuguès)
• Fotografies i enregistraments sonors de la becada (anglès)
• Comportament social i reproducció de la becada (francès)
• Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)

Viccionari