Obre el menú principal

Pomorie (antigament coneguda com Anquíale, Ἀγχιάλη en grec, Anchialus en llatí, Tuthom en protobúlgar i Анхиало, Anhialo, una forma de grec bulgaritzat; en turc Ahyolu) és una població i complex turístic costaner del sud-est de Bulgària, situat en una estreta península rocosa a la badia de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara de la mar Negra. Se situa a la província de Burgàs, a 20 quilòmetres de Burgàs i 18 de Sunny Beach. L'ultrasalat llac Pomorie, el més septentrional dels llacs de Burgàs, se'n troba a la rodalia. És la capital del municipi de Pomorie.

Infotaula de geografia políticaPomorie
Поморие (bg)
Escut de Pomorie
Town of Pomorie aerial Boby Dimitrov.jpg

Localització
 42° 33′ 31″ N, 27° 38′ 30″ E / 42.558611111111°N,27.641666666667°E / 42.558611111111; 27.641666666667
EstatBulgària
ProvínciaProvíncia de Burgas
Capital de
Població
Total 14.170
Idioma oficial búlgar
Geografia
Banyat per mar Negra
Altitud 0 m
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 8200
Fus horari
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Vista aèria de Pomorie
Situació de Pomorie a Bulgària

Pomorie és una ciutat antiga i hui dia una important destinació turística. La seua població al setembre de 2005 arribava als 14.600 habitants. S'ubica en 42° 33′ N, 27° 39′ E / 42.550°N,27.650°E / 42.550; 27.650.

Contingut

HistòriaModifica

Colònia grega i centre romàModifica

Fundada possiblement al segle V o IV ae com una colònia d'Apolònia (actual Sozopol), Anquíale apareix esmentada en la Geografia d'Estrabó com una petita ciutat.[1] Durant un breu període va caure en poder de Mesembria (Nessèbar) al segle II ae, però fou reconquistada per Apolònia, i les seues muralles destruïdes. El nom Anquíale deriva del grec antic "anchi-" ('prop de') i "als-" (o bé 'sal', o un nom poètic i poc comú per a 'mar'), mentre el nom Anquíale deriva de la forma que van usar els romans per a referir-se a aquesta ciutat.

 
Mapa amb algunes de les principals colònies gregues de l'antiga Tràcia. Anquíale se situava entre Mesembria i Apolònia

La costa occidental de la mar Negra fou finalment conquistada pels romans de Marc Licini Cras entre el 29 i 28 ae després de contínues campanyes a la zona que s'iniciaren al 72-71 ae. Els murs de la ciutat s'havien reconstruït, com esmenta Ovidi al 9 de en el seu viatge a Tomis. Al començament del segle I de la nostra era, Anquíale s'havia convertit en un punt estratègic del Regne odrisi, i hi habitava població tràcia al segle VI, segons l'historiador bizantí Procopi. Quan la independència odrísia va ser suprimida l'any 45, Anquíale va quedar integrat a la província romana de Tràcia i declarada ciutat oficialment sota el mandat de l'emperador Trajà.

La ciutat controlava un vast territori, llindant amb el d'Ulpia Augusta Traiana (Stara Zagora) i arribava al riu Tundzha per l'oest, tenia Mesembria al nord i la riba sud del llac Burgàs al sud. Anquíale va adquirir l'aparença d'una ciutat romana i va créixer considerablement als segles II i III sota la dinastia Severa: esdevingué un dels més importants centres d'importació-exportació de Tràcia.

Domini bizantíModifica

Les invasions bàrbares provinents del nord van destruir aquesta prosperitat a mitjan segle III i els gots es van fer amb Anquíale al voltant del 270. Dioclecià romangué a la ciutat entre el 28 i el 30 d'octubre de 294. Les seues reformes i les de Constantí el Gran van retornar la prosperitat a la ciutat durant un temps. A més, la seua proximitat a Constantinoble, la nova capital, convertí Anchialos en un important centre de subministrament.

Teodoric el Gran va creuar Anquíale al 476 de camí a Edirne. El general bizantí Vitalià va iniciar una revolta a la zona el 513 i es va apoderar breument d'Anquíale i altres ciutats properes per usar-les com a base d'operacions marítimes i atacar Constantinoble: fou finalment derrotat al 515. Durant els segles V i VI, Anquíale fou seu d'un arquebisbat autocèfal.

 
Antiga tomba tràcia a Pomorie

La invasió eslava i àvara del 584 implicà la conquesta d'Anquíale i la destrucció de les seues fortificacions. El khan àvar Bayan I va convertir la ciutat en la seua residència durant uns mesos, i signà tractat de pau amb els bizantins. Abans de les seues campanyes balcàniques, l'emperador bizantí Maurici va visitar la ciutat per supervisar-ne els treballs de reconstrucció.

Després de la formació del Primer Imperi búlgar el 681, Anquíale jugaria un important paper en les guerres bulgarobizantines. El 708, les tropes de Justinià II foren derrotades pel khan Tervel en la primera batalla d'Anquíale. El 30 de juny de 763, foren els bizantins de Constantí V els qui van derrotar els protobúlgars de Telets en la segona batalla d'Anquíale. Per contra, al 766 Constantí V hagué d'abandonar la ciutat, en naufragar la flota de dues mil sis-centes naus que li portava reforços de Constantinoble en la seua ruta cap a Anquíale.

Al maig de 783, l'emperadriu Irene va fer una campanya a través de Tràcia i va reconstruir Anquíale. La ciutat fou conquistada pel khan búlgar Krum al 812, que va dur a la ciutat població eslava i búlgara. Els bizantins, però, recuperaren la ciutat el 864.

La batalla més important que hi tingué lloc fou la d'Aqueloo o Tercera batalla d'Anquíale, el 20 d'agost de 917. Fou una de les victòries més decisives del tsar Simeó el Gran, que derrotà un exèrcit bizantí més nombrós comandat per Lleó Focas. Bulgària va conservar la ciutat fins al 971 quan l'Imperi Bizantí la recuperà i la mantingué en el seu poder altres dos-cents anys. Després de la creació del Segon Imperi búlgar, Anquíale canviar de mans en diverses ocasions, fins que fou presa pels cavallers venecians d'Amadeu VI de Savoia al 1366.

Domini otomàModifica

Amb la invasió otomana dels Balcans al segle XIV, Anquíale passà a mans bizantines fins a la caiguda de Constantinoble el 1453. Com a part de l'administració otomana, la ciutat esdevingué el centre d'una kaza: integrà l'àrea circumdant de Sozòpol i rebé el nom d'"Ahoylu". Fou centre d'una eparquia del Patriarcat de Constantinoble i continuà sent un centre cultural, religiós, econòmic i administratiu fins a principis del segle XIX: moltes famílies nobles bizantines s'hi van assentar després de la conquesta turca. Dos patriarques de Constantinoble, Miquel III d'Anchialus i Jeremies II Tranus nasqueren en aquesta ciutat.

Durant la Guerra russoturca (1828-1829), Anquíale fou presa dels russos l'11 de juliol de 1829 i romangué en el seu poder durant un any. Aleshores, la població era d'uns 5.000-6.000 habitants, majoritàriament d'origen grec i búlgar. Hi havia sis esglésies ortodoxes i una mesquita. Després de la retirada de les forces russes, tot l'est de l'actual Bulgària s'anà despoblant a poc a poc, emigrant sobretot a les terres cristianes del nord.

El monestir de Sant Jordi va ser fundat el 1856, com a centre d'una kaza en el sanjaq d'İslimye dins la província d'Edirne, "Ahyolu" abans de 1878.[2]

Bulgària lliureModifica

Anquíale va ser alliberat del domini otomà el 27 de gener de 1878, passà a formar part de Rumèlia oriental com a centre d'una kaza en el sanjaq de Burgàs fins a la unificació búlgara de 1866. Durant els segles XIX i XX, Anquíale anà perdent importància, i fou reemplaçada per Burgàs, que cresqué ràpidament. Esdevingué un centre de producció de vi i sal, i fou rebatejada com a Pomorie el 1934, (de po, 'junt', i habiti, 'la mar'). La ciutat acollí molts refugiats búlgars procedents de la Tràcia oriental després de la Segona Guerra mundial, principalment de Kirklareli, i omplí el buit deixat per l'emigració grega de la primera dècada del segle XX. Aquests emigrants fundarien la població de Nea Anchialos a Grècia el 1906

Llocs d'interésModifica

 
Salines de Pomorie

HonorsModifica

Pomorie Point a l'illa Livingston, pertanyent a les Illes Shetland del Sud, a l'Antàrtida, rep el seu nom per aquesta població búlgara

ReferènciesModifica

  1. Estrabón VII,6,1.
  2. [Enllaç no actiu]

Enllaços externsModifica