Ponç II de Cabrera

vescomte de Cabrera i de Girona i com a Ponç I, el de vescomte d'Àger

Ponç II de Cabrera (1098 -1145), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana. Ostentava els títols de vescomte de Cabrera (1132-1145), Girona (1132-1145) i, com a Ponç I, el de vescomte d'Àger (1131-1145).

Plantilla:Infotaula personaPonç II de Cabrera
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
Mort1162 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Zamora (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Vescomte de Cabrera
Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCabrera Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSança Modifica el valor a Wikidata
FillsGuerau III de Cabrera
Ponç de Cabrera Modifica el valor a Wikidata
PareGuerau II de Cabrera Modifica el valor a Wikidata
Premis
alferes i majordom d'Alfons VII de Castella

Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes del vescomtes d'Àger

Orígens familiars

modifica

Fill de Guerau II de Cabrera[1] i d'Estefania Mala signada dita també Gelvira.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Gausfred de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
8. Guerau I de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Ponç I de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Amat de Montsoriu
 
 
 
 
 
 
 
9. Ermessenda de Montsoriu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Sança
 
 
 
 
 
 
 
2. Guerau II de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Miró de Tost
 
 
 
 
 
 
 
10. Arnau Mir de Tost
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Sança
 
 
 
 
 
 
 
5. Letgarda de Tost
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Arsenda d'Àger
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Ponç II de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Estefania Mala Signada
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents

modifica

Es casà amb Sança, dama probablement castellana. Junt amb ella van concebre els següents fills:

Fets destacats

modifica

Va acompanyar Berenguera de Barcelona, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a Castella (1128) a la seva boda amb el rei Alfons VII de Castella.[1] Aquest el nomenà alferes i li cedí territoris jurisdiccionals, com el castell d'Alboer.[1] Val a dir que en aquells temps hi havia dos Ponç a la cort d'Alfons VII: Ponç II vescomte de Cabrera, i Ponce Cabrera, cosí de l'anterior i fill de Ponç de Cabrera. Ponce de Cabrera era majordom d'Alfons VII i va participar en el setge de Baeza i en la conquesta d'Almeria.[1]

Quan va tornar a Catalunya, s'apropià per la força l'alou de Vilamajor, després d'unes aspres disputes amb l'abat d'Àger.

Va morir el 1145, segons alguns cronistes sense descendència, fet que faria suposar que Guerau III no seria el seu fill sinó el seu germà.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Sobrequés, Santiago. «Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic». A: Els barons de Catalunya. 3. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1806-X. 



Precedit per:
Guerau II de Cabrera
Vescomte de Cabrera
1132-1162
Vescomte d'Àger

1131-1145
Succeït per:
Guerau III de Cabrera