Pont Vell de Castelló

El Pont Vell de Castelló era un pont de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, destruït a l'edat mitjana i del qual se'n conserven algunes restes.

Infotaula d'edifici Pont Vell de Castelló
Dades
Tipus	Pont
Construcció	segle XII
Construcció	S. XII, XIV
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït
Estil arquitectònic	Obra popular
Nombre d'ulls	9
Travessa	Muga
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Castelló d'Empúries (Alt Empordà)
Localització	Sota l'actual pont del Pas de Sant Pere
42° 15′ 09″ N, 3° 04′ 34″ E
IPA
Identificador	IPAC: 20471
Bé integrant del patrimoni cultural català Id. IPAC 20471

Descripció

Situat a la llera de la Muga, sota un dels pilars de formigó que sustenten el pont actual del Pas de Sant Pere, en el camí cap a Sant Pere Pescador. Es conserven les restes d'un dels elements constructius del pont, probablement un dels pilars de fonamentació dels arcs. El pont estava bastit amb un reble de còdols de pedra lligats amb morter de calç i revestit per un parament de carreus ben escairats.

Història

Pont que estava situat sobre la Muga al "Pas de Sant Pere", en el camí de Sant Pere Pescador cap a Empúries, del qual només se'n conserva les fonamentacions.

Segons el cronista Jeroni Pujades, aquest pont disposava de nou arcades i era tot de pedra picada. Sembla que hi havia una petita capella dedicada a Sant Lluc, que donava entrada al pont.

L'historiador Pella i Forgas parla de grans aiguats i de les operacions militars derivades del setge a la ciutat de l'any 1385, com a possible causa de la degradació de l'estructura. Aquesta referència es veu reforçada per les anotacions de Francisco Montsalvatge, que menciona que el pont fou derruït per una riuada l'any 1385, tot i que d'altres autors consideren que la darrera reconstrucció va ser el 1444 i que el pont encara va durar un segle i mig més abans de convertir-se en pedrera.