Pont Gisclard
El Pont Gisclard o Pont de la Cassanya (en francès pont de Cassagne) és l'unic pont penjat ferroviari encara en servei[1] a França. Es troba en el punt quilomètric 24 de la línia del tren groc (Vilafranca de Conflent - la Tor de Querol), la meitat oriental en el terme comunal de Sautó, i la meitat occidental en el de Planès, tots dos de la comarca del Conflent (Catalunya del Nord). Permet al tren travessar la Tet.
Pont Gisclard | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Pont d'acer, pont ferroviari i pont atirantat | |||
Part de | Tren Groc | |||
Arquitecte | Albert Gisclard | |||
Enginyer estructural | Albert Gisclard | |||
Construcció | 1908 | |||
Característiques | ||||
Mesura | 62 () × 253 () × 156 () m | |||
Travessa | Tet | |||
Hi passa | Tren Groc | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sautó (Conflent) | |||
| ||||
Monument històric catalogat | ||||
Data | 29 abril 1997 | |||
Identificador | PA00135696 | |||
Monument històric inventariat | ||||
Data | 11 abril 1995 | |||
Identificador | PA00135696 | |||
Marca «Patrimoni del segle XX» | ||||
És situat[2] al límit meridional del terme de Sautó i en el septentrional del de Planès, a prop a ponent de la Central Elèctrica de la Cassanya.
El pont, suportat per dues pilastres de 28 i 32 m, separades 151 m, té una altura de 80 m sobre el riu; va ser dissenyat per l'enginyer Albert Gisclard, comandant de la Génie (Arma d'Enginyers de l'exèrcit), basant-se en un disseny seu del 1896, amb la col·laboració del també enginyer Jules Lax i de l'empresari Ferdinand Arnodin. Va ser construït del 1905 al 1908, però la inauguració es va endarrerir fins al 18 de juliol del 1910 a causa d'un accident ferroviari que es va produir el 31 d'octubre del 1909, després de les proves del pont, i que va provocar la mort de sis persones, la de Gisclard entre elles. Un monument situat a la carretera RN 116, per sobre del pont, obra de l'escultor Jean-André Rixens, commemora la figura d'en Gisclard i la seva tràgica mort.
Va ser declarat monument històric[3] el 1997.
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Becat, Joan. «118 - Planès i 160 - Sautó i Fetges». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Planès i Sautó». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Referències
modifica- ↑ Pàgina sobre el pont Gisclard
- ↑ El Pont Gisclard en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Referència n. PA00135696, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.