Portal:Nàutica/Article
El canal de Panamà, inaugurat el 15 d'agost de 1914, amb la seva singular ubicació en el punt més estret entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic, ha tingut un efecte d'àmplies projeccions en escurçar la distància i el temps de comunicació marítima, i ha produït avenços econòmics i comercials al llarg de gairebé tot el segle xx. El Canal ha influït considerablement sobre els patrons del comerç mundial, ha impulsat el creixement en països desenvolupats i ha donat a moltes àrees allunyades del món l'embranzida bàsica que necessiten per a la seua expansió econòmica, en haver proporcionat una via curta de trànsit i d'un cost relativament baix entre els dos grans oceans. Per exemple, un vaixell carboner que ix de la costa oriental dels Estats Units d'Amèrica en direcció al Japó per mitjà del Canal de Panamà estalvia prop de 4.830 quilòmetres en comparació de la ruta marítima alternativa més curta; un vaixell bananer que ix de l'Equador en direcció a l'Europa s'estalvia una distància de prop de 8.050 km.
S'escull aleatòriament entre 0 i 5
Articles modifica
Un transbordador (també denominat ferri) és una embarcació que enllaça dos punts portant passatgers i de vegades vehicles en horaris programats. Formen part del transport públic en algunes ciutats situades en la costa, amb badies, grans llacs o rius, permetent el trànsit directe entre dos punts i el seu cost és molt menor a la construcció de ponts i túnels.
En algunes regions la paraula transbordador s'usa per al vaixell que uneix distàncies curtes (dues ribes d'un riu, per exemple), mentre que ferri es denomina a un buc que cobreix majors recorreguts i és també de majors dimensions.
{{Article_de_nautica_de_la_setmana_0}} - discussió - modifica - historial
Un U-boot —
U-Boot (?·pàg.) (alemany)— és un submarí alemany de la Primera Guerra Mundial, Segona Guerra Mundial o posterior. El terme deriva del sistema de la Marina de Guerra alemanya de numerar els seus submarins amb una U- seguida d'un número, on la U vol dir Unterseeboot (literalment, "vaixell submarí"), la paraula alemanya per designar un submarí. Els objectius principals de les campanyes dels U-boot en les dues guerres mundials van ser els combois de mercants que portaven subministraments des dels Estats Units d'Amèrica i Canadà a Europa. Els submarins de l'Imperi Austrohongarès de la primera guerra mundial també s'anomenaven "U-boot".
{{Article_de_nautica_de_la_setmana_1}} - discussió - modifica - historial
L'arca de Noè o Noé, és l'embarcació que Noè va construir seguint les instruccions de Déu per salvar-se del diluvi universal segons el relat de la Bíblia. La història de l'arca es troba als capítols 6-9 del Gènesi. Quan la humanitat comença a créixer, Déu se'n penedeix d'haver creat els homes en veure la malícia, la corrupció i la violència que creixia en ells, i decideix exterminar-los: «No hi deixaré ni homes, ni animals, ni bestioles, ni ocells». No obstant això, Déu mira amb benvolença Noè, «un home just i irreprensible entre els de la seva generació», a qui decideix advertir perquè se salvi amb la família.
Noè, tal com Déu li ordena, construeix una arca fusta de xiprer amb compartiments, de cent cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d'amplada i quinze d'alçada, amb tres pisos, un finestral a mig metre del sostre i una porta a un dels seus costats. Déu diu a Noè que dugui a l'arca la seva esposa, els seus fills Sem, Cam i Jàfet, i les seves nores. Addicionalment, Noè ha d'entrar a l'embarcació set parelles de cada espècie d'animals purs i una sola parella dels impurs, a més de set parelles de cada espècie d'ocells perquè se'n conservi l'espècie a la terra. Per subministrar aliments, li diu que prengui i emmagatzemi el menjar necessari.
{{Article_de_nautica_de_la_setmana_2}} - discussió - modifica - historial
L'atac a Pearl Harbor, o Operació Hawaii com era anomenada pel Quarter General Imperial, va ser un atac per sorpresa portat a terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii, durant el matí del 7 de desembre de 1941 (data hawaiana), el qual provocà de manera inmiment l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'abandonament de la seva política d'aïllament. Es preparà com una acció preventiva per a evitar que la Flota del Pacífic pogués afectar la guerra d'invasió que el Japó preparava al sud-est asiàtic contra el Regne Unit i els Països Baixos. Quedant la flota neutralitzada, es podria trencar l'embargament estatunidenc al qual Japó estava sotmès des de feia un any. Un cop els Estats Units quedessin afeblits militarment, el Japó buscaria negociar una pau en condicions favorables. L'Alt Comandament Imperial no volia una guerra llarga, perquè els Estats Units, a diferència d'ells, podien afrontar una guerra de desgast.
{{Article_de_nautica_de_la_setmana_3}} - discussió - modifica - historial
El canal de Panamà, inaugurat el 15 d'agost de 1914, amb la seva singular ubicació en el punt més estret entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic, ha tingut un efecte d'àmplies projeccions en escurçar la distància i el temps de comunicació marítima, i ha produït avenços econòmics i comercials al llarg de gairebé tot el segle xx. El Canal ha influït considerablement sobre els patrons del comerç mundial, ha impulsat el creixement en països desenvolupats i ha donat a moltes àrees allunyades del món l'embranzida bàsica que necessiten per a la seua expansió econòmica, en haver proporcionat una via curta de trànsit i d'un cost relativament baix entre els dos grans oceans. Per exemple, un vaixell carboner que ix de la costa oriental dels Estats Units d'Amèrica en direcció al Japó per mitjà del Canal de Panamà estalvia prop de 4.830 quilòmetres en comparació de la ruta marítima alternativa més curta; un vaixell bananer que ix de l'Equador en direcció a l'Europa s'estalvia una distància de prop de 8.050 km.
{{Article_de_nautica_de_la_setmana_4}} - discussió - modifica - historial
L'expedició imperial transantàrtica (1914–1917), més coneguda com a expedició Endurance, va ser l'última expedició important de l'edat heroica de l'exploració de l'Antàrtida. Dissenyada per Sir Ernest Shackleton, aspirava a ser la primera a travessar per terra el continent antàrtic. Després que el 1911 l'expedició Amundsen arribés al Pol Sud, Shackleton va dir que la travessia del continent era l'"únic gran objectiu principal dels viatges antàrtics". L'expedició no va aconseguir complir aquest propòsit, però és recordada com una història èpica d'heroisme i supervivència. Shackleton havia estat a l'Antàrtic entre el 1901 i el 1904 formant part de l'expedició Discovery del Capità Scott, i havia liderat l'expedició Nimrod entre 1907 i 1909. La nova expedició requeria, d'una banda, una tripulació principal que navegaria pel mar de Weddell i que desembarcaria a la costa aproximadament a la latitud 78°S, prop de la badia Vahsel, com a preparació per una marxa transcontinental en direcció al mar de Ross, tot travessant el Pol Sud. Paral·lelament, un grup de suport, l'equip del mar de Ross, viatjaria al costat oposat del continent, establiria un campament a l'estret McMurdo, i des d'allà prepararia una sèrie de dipòsits de subministrament al llarg de la barrera de gel de Ross, al peu de la glacera Beardmore. Aquests magatzems havien de ser essencials per a la supervivència de l'equip transcontinental, ja que no portarien prou provisions per fer tota la travessia. L'expedició disposava de dos vaixells: l'Endurance, que portaria l'equip de Shackleton pel mar de Weddell, i l'Aurora, a les ordres del capità Aeneas Mackintosh, que portaria l'equip del mar de Ross fins a l'estret McMurdo.
{{Article_de_nautica_de_la_setmana_5}} - discussió - modifica - historial
Articles no inclosos modifica
- Si voleu afegir un nou article, creeu la plantilla "|Article_de_nautica_de_la_setmana_X" on X és el proper número lliure (actualment 5). Després, modifiqueu l'inici d'aquesta pàgina escrivint a la plantilla:
{{Article_de_nautica_de_la_setmana_{{#expr:{{#time:U}} mod X+1}}}}