Arzew

Arzew o Arzaw (àrab: أرزيو, Arzīw; amazic: Arzyu) és un municipi d'Algèria, a la costa, a uns 35 km d'Orà, a la plana anomenada Sirat. Sota domini francès, fou anomenada Saint Leu, que correspon al barri vell o Vieil Arzeu. És capital del districte d'Arzew, a la província d'Orà.

Arzew
Localització
35° 51′ N, 0° 19′ O
Estat	Algèria
Província	Província d'Orà
Districte	Arzew District (en)
Capital de	Arzew District (en)
Geografia
Superfície	64 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	72 m
Identificador descriptiu
Codi postal	31200
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	041

Història

En el període romà, portava el nom d'Arsenària (llatí Arsenaria) i també Portus Magnus. Diverses restes romanes com mosaics, eines i objectes d'art es van trobar a la zona i són al museu d'Orà; llavors exportava cereals i sal. La ciutat fou destruïda pels vàndals el 429.

Al segle xi, al-Bakrí esmenta les seves ruïnes romanes i diu que estava despoblada, però indica l'existència a la muntanya veïna de tres castells o ribats. L'activitat al port fou represa per deportats andalusins al segle xii (1162). Sota els almohades, es construïen vaixells a la ciutat i al-Idrissí remarca la seva activitat econòmica encara basada en el blat cultivat a les comarques veïnes. Sota domini dels abdalwadites, va prendre el nom de Marsa Ben Zayyan, però després va retornar a Arzaw o Arzeu, encara que generalment s'anomenava simplement al-Marsa (‘el Port’). A la zona, hi van arribar al segle xvii els amazics Beni Bethioua originaris de Bethioua, al Rif, el dialecte dels quals encara es parlava a començaments del segle xx; els pobladors locals eren la tribu nòmada Hamia.

El 10 de juliol del 1833, fou ocupada per forces franceses procedents d'Orà i, en el tractat de Desmichels (26 de febrer del 1834), va quedar en mans dels francesos, que la van anomenar Arziou (Arzowe). Lluís Felip va ordenar la fundació d'Arzew Le Port el 12 d'agost del 1845, i va procurar l'establiment de colons europeus. Fou convertida en comuna francesa el 31 de desembre del 1856. A finals del 1942, va ser teatre de la batalla d'Arzew entre els aliats i les tropes lleials al govern de Vichy. Després de la independència, va esdevenir una àrea industrial amb una refineria, a més de port pesquer.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arzew

• 111th Observation Squadron World War II Narrative History, Part VI: The Battle Of Arzew - John C.L. Scribner.