Obre el menú principal

Pótnia Theron (en grec Πότνια Θηρῶν, «senyora dels animals») és un títol de la deessa Àrtemis esmentat per Homer en la Ilíada i que ha estat aplicat també a representacions de deesses de la civilització minoica i a altres deesses olímpiques quan aquestes apareixen representades amb animals.[1]

Infotaula personatgePótnia Theron
Tipus personatge de la mitologia grega
Dades
Sexe dona
Modifica les dades a Wikidata
Representació de la deessa Àrtemis en la seva postura habitual de Pótnia Theron sobre una ofrena votiva arcaica d'ivori (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes)
Dona asseguda de Çatalhöyük amb dos lleons als seus costats; creada durant el Neolític (cap al 6000-5500 aC.), a Çatalhöyük, es troba al Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia, a Ankara (Turquia)
«

En particular, sembla com si una Deessa mare, especialment qua Senyora dels Animals, ha estat individualitzada a Grècia de diverses formes, com a Hera, Àrtemis, Afrodita, Demèter i Atena», admet Walter Burkert, però afegeix: «La idea d'una Senyora dels Animals a la qual han de posar del seu costat els caçadors està molt difosa i és molt possiblement d'origen paleolític; en la religió oficial dels grecs sobreviu com poc més que al nivell de folklore.[2]

»

EtimologiaModifica

Pótnia, que significa 'senyora' o 'esposa', és una forma femenina relacionada amb potis, forma masculina que significa 'propietari', 'senyor' o 'marit'. Pótnia va ser una paraula micènica, heretada pel grec antic amb el mateix significat, que té un paral·lel exacte al sànscrit patnī.[3]

Quan Homer esmenta una Pótnia Theron, és a Àrtemis a qui al·ludeix,[4] i la fórmula ja sembla ben provada. Però a l'himne homèric a Afrodita, aquesta és seguida pels sagrats vessants del mont Ida -normalment la casa de Cíbele, la Mare montaña- per afalagadors llops, lleons, óssos i panteres.

RepresentacionsModifica

Una famosa impressió d'un segell minoic descoberta per Arthur Evans mostra una deessa anònima amb una llança, dreta sobre una representació d'una muntanya, flanquejada per lleons rampants en exactament la mateixa posició que ocupen a la Porta dels Lleons de Micenes. Després d'ella apareixen altars amb banyes del tipus que encara es veuen a Xipre, i un fill, consort, rei o adorador eleva les seves mans en senyal de veneració.[5]

No tots els aspectes de la 'senyora' poden ser identificats amb Pótnia Theron o amb els descendents olímpics d'aquest aspecte de la deessa Àrtemis i d'altres. Entre les tauletes d'argila micèniques de Pilos inscrites en lineal B, John Chadwick en va identificar una contenint la frase a-ta-na-po-ti-ni-ja: «Cap expert en grec podria llegir la primera paraula sense dividir-la en Athana pótnia, 'Senyora Atena', quasi un ressò de la forma homèrica, potni(a) Athenaie».[3] >

A les tauletes d'argila micèniques de Pilos, pótnia va gairebé sempre acompanyada per un epítet, caracteritzant un lloc o funció particular de la 'senyora'. Chadwick, Kerényi i d'altres afirmen que aquestes Pótniai van ser associades pels grecs clàssics amb Demèter i la seva filla Persèfone, que es va convertir en la reina del Hades.[6] A Pilos, les tauletes identifiquen les «Dos Reines i Posidó» i les «Dos Reines i el Rei»; estant «Posidó» (arcaic Potidaon) un cognat adequat de potis.[5]

ReferènciesModifica

  1. Fischer-Hansen, 2009, p. 23.
  2. Burkert, 1985, p. 154-172.
  3. 3,0 3,1 Chadwick, 1976, p. 92.
  4. Homer, Ilíada xxi.470.
  5. 5,0 5,1 Campbell, 1964, p. 12.
  6. Chadwick, 1976, p. 76.

BibliografiaModifica

  • Burkert. Greek religion (en anglès). Cambridge: Harvard University Press, 1985. ISBN 978-0-674-36280-2. 
  • Campbell, Joseph. The masks of God: Occidental mythology (en anglès). Nova York: Viking Press, 1964. OCLC 9420557. 
  • Chadwick, John. The Mycenaean world (en anglès). Cambridge University Press, 1976. ISBN 978-0-521-29037-1. 
  • Fischer-Hansen, Tobias. From Artemis to Diana: the goddess of man and beast (en anglès). Museum Tusculanum Press, 2009. ISBN 978-8763507882. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pótnia Theron