Premi Martin Ennals per Defensors dels Drets Humans

El Premi Martin Ennals per Defensors dels Drets Humans, anomenat "Premi Nobel de Drets Humans",[1] es va crear el 1993 per honrar i protegir persones de tot el món que demostren un coratge excepcional per defensar i promoure els drets humans. El seu objectiu principal és proporcionar una protecció especial ("publicitat protectora") als defensors dels drets humans que corren el risc d'enfocar l'atenció als mitjans internacional en la seva difícil situació, principalment a través d'Internet, particularment al seu país d'origen. El guardó porta el nom de Martin Ennals, antic secretari general d'Amnistia Internacional.

Infotaula d'esdevenimentPremi Martin Ennals per Defensors dels Drets Humans
Tipuspremi de drets humans
EpònimMartin Ennals
Vigència1993 –
Data1993 –

Lloc webmartinennalsaward.org
Twitter: martinennals
Modifica les dades a Wikidata

El guardó atorga un premi en efectiu de 20.000 francs suïssos per als guanyadors del premi per donar suport al seu treball en matèria de drets humans. La cerimònia anual es celebra a Ginebra a l'octubre en associació amb la ciutat de Ginebra. Un jurat internacional, format per representants de deu organitzacions de drets humans, selecciona cada any el guanyador del premi. Entre els membres del jurat hi figuren Amnistia Internacional, Human Rights Watch, Federació Internacional de Drets Humans, l'Organització Mundial contra la Tortura, Front Line Defenders, Comissió Internacional de Juristes, Human Rights First, International Service for Human Rights, Diakonisches Werk, i HURIDOCS.

GuanyadorsModifica

Any Nom
1994 Harry Wu (  Xina)
1995 Asma Jahangir (  Pakistan)
1996 Clement Nwankwo (  Nigèria)
1997 Samuel Ruiz García (  Mèxic)
1998 Eyad El Sarraj (  Palestine)
1999 Nataša Kandić (  Iugoslàvia)
2000 Immaculée Birhaheka (  R.D. del Congo)
2001 Brigadas Internacionales de Paz (  Colòmbia)
2002 Jacqueline Moudeina (  Txad)
2003 Alirio Uribe Muñoz (  Colòmbia)
2004 Lidia Yusupova (  Rússia)
2005 Aktham Naisse (  Síria)
2006 Akbar Ganji (  Iran) i Arnold Tsunga (  Zimbàbue)
2007 Rajan Hoole, Kopalasingham Sritharan ( ambdós   Sri Lanka) i Pierre Claver Mbonimpa (  Burundi)
2008 Mutabar Tadjibaeva (  Uzbekistan )
2009 Emadeddin Baghi (  Iran)
2010 Muhannad Al-Hassani (  Síria)
2011 Kasha Jacqueline Nabagesera (  Uganda)
2012 Luon Sorvath (  Cambodia)
2013: Joint Mobile Group (  Rússia)
2014 Alejandra Ancheita (  Mèxic)
2015 Ahmed Mansoor (  UAE)
2016 Ilham Tohti (  Xina)
2017 Mohamed Zaree (  Egipte)[2]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica