Viquipèdia

Premi al Coratge Civil

El Premi al Coratge Civil és un premi de drets humans que reconeix "la resistència ferma al mal amb un gran risc personal en comptes del valor militar.""[1] El premi va ser fundat l'any 2000 pel Northcote Parkinson Fund.[1] L'objectiu del premi no és crear un "rànquing", sinó "cridar l'atenció individualment a alguns extraordinaris herois de consciència".[2] Era inspirat en l'exemple del dissident soviètic Aleksandr Soljenitsin.[3]

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi al Coratge Civil
Tipusguardó Modifica el valor a Wikidata
Vigència2000 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcivilcourageprize.org… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: CivilCourage Twitter: TrainFoundation Modifica el valor a Wikidata

El 2007, el nom de la Northcote Parkinson Fund es va canviar a The Train Foundation en reconeixement a les contribucions de la família de l'assessor d'inversions John Train, el principal donant del fons.[1][4]

El 2012, el patronat estava integrat per vuit membres:[2]

Des de l'any 2000, la Fundació ha concedit anualment el Premi al Coratge Civil a un o dos activistes.[5] El premi inclou un honorari de $ 50,000.[6][3] Les nominacions són acceptades per organitzacions no governamentals internacionals, mentre que les nominacions no sol·licitades són desaconsellades.[2] La cerimònia de lliurament es fa a la ciutat de Nova York o a Londres l'octubre de cada any.[3][6][7] Entre els oradors principals han estat a l'historiador britànic Michael Howard,[8] el periodista estatunidenc Jon Meacham,[7] l'ex-ministre britànic Douglas Hurd,[8] i la presidenta xilena Michelle Bachelet.[8]

També s'han nomenat set guanyadors de premis pòstums, que han estat des de l'empresari suec Raoul Wallenberg, que va treballar per salvar la vida dels jueus hongaresos durant la Segona Guerra Mundial, a l'activista indonesi dels drets humans Munir Said Thalib , assassinat el 2004.[9] L'any 2004 i 2005, la Fundació també va atorgar els "Certificats de Distinció en Valor Civil" als finalistes del premi seleccionat. Els certificats inclouen honoraris de $ 1,000 cadascun.[10]

GuardonatsModifica

Any Guardonats País Ref.
2000 Nataša Kandić   Iugoslàvia [5]
2001 Paul Kamara   Sierra Leone [5]
2002 Vladimiro Roca Antúnez   Cuba [5]
2003 Shahnaz Bukhari   Pakistan [5]
2004 Emadeddin Baghi   Iran [5]
Lovemore Madhuku   Zimbàbue [5]
2005 Min Ko Naing   Myanmar [5]
Anna Politkovskaya   Rússia [5]
2006 Rafael Marques de Morais   Angola [5]
2007 Phillip Buck   Estats Units [5]
2008 Ali Salem   Egipte [5]
2009 Aminatou Haidar   Sàhara Occidental [5]
2010 Andrew White   Anglaterra [5]
2011 Lydia Cacho Ribeiro   Mèxic [5]
Triveni Acharya   Índia [5]
2012 Yu Jie   República Popular de la Xina [6]
2013 Denis Mukwege   R.D. del Congo [5]
2014 Nicola Gratteri   Itàlia [5]
2015 Iris Yassmin Barrios Aguilar   Guatemala [11]
Claudia Paz y Paz   Guatemala [11]
2016 Raqqa Is Being Slaughtered Silently   Síria [12]
2017 Pierre Claver Mbonimpa   Burundi [13]

Guardonats pòstumsModifica

Guardonats Any de mort país Ref.
Dietrich Bonhoeffer 1945   Alemanya [9]
Giovanni Falcone 1992   Itàlia [9]
Abdul-Latif Ali al-Mayah 2004   Iraq [9]
Rosemary Nelson 1999   Irlanda [9]
Munir Said Thalib 2004   Indonèsia [9]
Neelan Tiruchelvam 1999   Sri Lanka [9]
Raoul Wallenberg 1947   Suècia [9]

Certificats de Distinció en Coratge CivilModifica

Guardonat Any de concessió País Ref.
2004 Dan Que Nguyen   Vietnam [10]
Arnold Tsunga   Zimbàbue [10]
Raphael Wakenge   R.D. del Congo [10]
2005 Rajan Hoole   Sri Lanka [10]
Kopalasingham Sritharan   Sri Lanka [10]

ReferènciesModifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Civil Courage Prize». Civil Courage Prize, 2012. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2012. [Consulta: 10 agost 2012].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «About Us: The Train Foundation». Civil Courage Prize. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2012. [Consulta: 10 agost 2012].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Egyptian Playwright Awarded Prize for Fight for Peace». Fox News, 20-11-2008. [Consulta: 11 agost 2012].
  4. ↑ Mike Collett-White. «Egypt author Ali Salem receives courage award». Reuters, 19-11-2008. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2012. [Consulta: 11 agost 2012].
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 «Honorees». Civil Courage Prize. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2012. [Consulta: 11 agost 2012].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Hsiao Boa-hsiang and Sofia Wu. «Chinese dissident writer wins Civil Courage Prize». FocusTaiwan, 17-07-2012. [Consulta: 11 agost 2012].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Canon Andrew White Wins 11th Annual Civil Courage Prize». ReligionWriters, 12-10-2010. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2012. [Consulta: 11 agost 2012].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Remarks by Keynote Speakers». Civil Courage Prize, 2012. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2012. [Consulta: 11 agost 2012].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 «Posthumous Recognition». Civil Courage Prize, 2012. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2012. [Consulta: 11 agost 2012].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 «Certificates of Distinction in Civil Courage». Civil Courage Prize. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2012. [Consulta: 11 agost 2012].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Guatemalans Yassmin Barrios and Claudia Paz Y Paz Win 2015 Civil Courage Prize For Their Pursuit of Justice and Human Rights». Civil Courage Prize, 12-10-2015 [Consulta: 13 desembre 2015].
  12. ↑ «2016 Civil Courage Prize Honoree». Arxivat de l'original el 2017-10-10. [Consulta: 4 gener 2018].
  13. ↑ «2017 Civil Courage Prize Honoree». Arxivat de l'original el 2018-01-05. [Consulta: 4 gener 2018].

Enllaços externsModifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Premi_al_Coratge_Civil&oldid=30981740»