Premi d'Assaig Irla
premi d'assaig en català
(S'ha redirigit des de: Premi d'Assaig Breu Irla)
El Premi d'Assaig Irla, o Premi d'Assaig Breu Irla, inicialment anomenat Premi d'assaig EINES[1] és un guardó que a partir de 2009 s'atorga anualment per la Fundació Josep Irla amb l'objectiu d'estimular l'estudi de la realitat política, econòmica, social i cultural dels Països Catalans.[2] S'hi poden presentar obres inèdites escrites en català que tracten sobre els Països Catalans. L'obra guanyadora es publica per l'Angle Editorial. Inicialment el premi estava dotat amb 3000 euros. El 2020 tenia una dotació de 6.00 euros.[3][4][5]
| Tipus | guardó  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | 2009 - | ||
| Estat | Espanya | ||
| Gènere | assaig | ||
| Conferit per | Fundació Irla | ||
Guardonats modifica
- 2009 Maria Montserrat Guibernau i Berdun per Per un catalanisme cosmopolita[1][2]
- 2010 Oriol Illa i Garcia per Independentisme català, entre el símbol i la institució i Rosa Calafat i Vila per Cinc principis per a un ús ètic del llenguatge. Tractat epistemològic del llenguatge políticament correcte[2]
- 2011 Antoni Batista i Viladrich per Catalunya i Euskadi. Nació còncava i convexa[2]
- 2012 Lluís Garcia i Imma Grande per L’invent de l'espanyolitat. La construcció pseudocientífica de l'espanyolitat[2]
- 2013 Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume per Catalunya, un pas endavant [6][2]
- 2014 desert[2]
- 2015 Pau Vidal i Gavilán per Els termes del conflicte[7]
- 2016 Francesc Puigpelat per Breu història del nacionalisme espanyol[8][2]
- 2017 Martí Petit i Bozzo per Comunicació, xarxes i algoritmes. Per una política digital pròpia a Catalunya [9][2]
- 2018 Josep Gifreu per El quart poder i la independència. La batalla mediàtica en els “fets d'octubre” del Procés [10][2]
- 2019 desert [2]
- 2020 Raül Romeva per Ubuntu. La República cívica i global[4][2]
- 2021 Quim Bosch i Batlle perUna asimetria cartografiada: Els Països Catalans i Espanya en 27 mapes[2]
- 2022 Andreu Pujol i Silvio Falcón per Eixamplar les bases: el sobiranisme d’esquerres a Catalunya, el País Basc i Galícia[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «La Nit Irla premia cinc persones i entitats compromeses en el camp social i nacional». Fundació Josep Irla, 02-04-2009 [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 «Premi d'assaig Irla». Fundació Josep Irla. [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «Premi d'assaig Irla». Fundació Josep Irla [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «Raül Romeva guanya el Premi d’Assaig Irla 2020». Nació digital, 30-06-2020 [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «La Fundació Josep Irla crea un premi d'assaig sobre la realitat del territori català i els seus reptes de futur». CCMA, 29-11-2011 [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «El mataroní Toni Rodon, coautor del llibre Catalunya, un pas endavant». Capgros, 27-09-2013 [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «Pau Vidal, guanyador del Premi d'assaig Josep Irla». Vilaweb, 09-05-2015 [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ Martí, Pep «Francesc Puigpelat dissecciona el nacionalisme espanyol». Nació digital, 16-09-2016 [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ Gutiérrez, Àlex «“Si els algoritmes dicten el nostre accés a la cultura, han de ser auditables”». Ara, 10-03-2018 [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «Josep Gifreu guanya el Premi d'Assaig Irla per un llibre sobre el tractameni informatiu sobre l'1-O». liibertat.com, 18-05-2018 [Consulta: 22 desembre 2020].