Presa del castell de Gironella

atac reeixit de l'Exèrcit de Catalunya de l'interior contra les forces borbòniques que defensaven el castell de Gironella, el 1714

La presa del castell de Gironella va ser un atac reeixit de l'Exèrcit de Catalunya de l'interior contra les forces borbòniques que defensaven el castell de Gironella, el 1714, durant la Guerra dels catalans.[2][3]

Infotaula de conflicte militarPresa del castell de Gironella
Guerra de Successió Espanyola
Presa del castell de Gironella (Catalunya 1659-1716)
Presa del castell de Gironella
Presa del castell de Gironella
Presa del castell de Gironella (Catalunya 1659-1716)
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data11 de març de 1714
Coordenades42° 02′ 01″ N, 1° 52′ 56″ E / 42.033611°N,1.882222°E / 42.033611; 1.882222
LlocGironella, Berguedà
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria catalana
FrontFront exterior
CampanyaGuerra dels catalans (1713-1714)
Bàndols
Dues Corones borbòniques

Espanya 1701-1760 Corona Espanyola

França regne Corona Francesa
Tres Comuns de Catalunya

Diputació del General de Catalunya Diputació
Consell de Cent de Barcelona Consell de Cent

Braç militar Braç Militar
Comandants
Reial Exèrcit de Felip V Exèrcit de Catalunya
Creu de Sant Jordi marquès del Poal
Creu de Sant Jordi Ermengol Amill
Baixes
30 soldats, 2 capitans, 2 tinents i 2 alferes presoners.[1]

Antecedents modifica

Després del setge de Cardona de 1713, on els borbònics serien derrotats patint nombroses baixes, l'exèrcit català de l'interior va reorganitzar-se i, després del combat de Navès, va aconseguir augmentar el territori controlat pels Tres Comuns de Catalunya.

Per altra banda, el mes de desembre de 1713, els borbònics van aplicar un nou impost: les quinzenades. La suma que s'havia de pagar era tan desorbitada que va fer esclatar l'anomenada revolta de les quinzenades, quan múltiples pobles de l'interior de Catalunya es van alçar en armes contra les forces borbòniques.[4]

Aprofitant aquest alçament, el marquès del Poal va iniciar una campanya d'accions de guerra guerrejada, atacant posicions borbòniques.[5]

Després d'una d'aquestes maniobres al Pont de Miralles, que va causar 200 baixes al destacament de 2.000 homes del marquès de Thouy, Antoni Desvalls i de Vergós, amb només 300 homes va retirar-se. Després de trobar-se amb el coronel de fusellers de muntanya Ermengol Amill, a la masia del Raurell, prop de Sagàs, van dirigir-se junts cap a Gironella.[6]

La presa del castell modifica

Quan van arribar a Gironella, les tropes borbòniques s'havien parapetat dins del castell de Gironella. Veient-se àmpliament superats per les forces de l'Exèrcit de Catalunya, la guarnició borbònica es va entregar: 30 soldats, 2 capitans, 2 tinents i 2 alferes.[1]

Als presoners se'ls va respectar la vida i van ser enviats a la fortalesa de Cardona captius. Per evitar que el castell tornés a caure en mans borbòniques, Manuel Desvalls va ordenar destruir-lo amb mines o «fornillos».[2]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Abans de Barcelona, la Catalunya central». Regió 7, 11-09-2014. [Consulta: 29 març 2015].
  2. 2,0 2,1 Serra, 2014, p. 214.
  3. Busquets i Castella, Josep. Gironella i la Guerra de Successió. Gironella: El Vilatà, 1993, p. 82. ISBN 8447701891. 
  4. Cònsul, 2014, p. 78.
  5. Serra, 2014, p. 212.
  6. Serra, 2014, p. 213-214.

Bibliografia modifica

  • Serra, Francesc. Cardona (1705-1714). La resistència a l'interior. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2014, p. 186-187. ISBN 978-84-232-0785-5. 
  • Cònsul, Arnau. 1714. El combat d'Arbúcies, una victòria catalana. Arbúcies: Sàpiens Publicacions, 2014. ISBN 978-84-616-8949-1. 
  • Busquets i Castella, Josep. Gironella i la Guerra de Successió. Gironella: Associació Cultural el Vilatà, 1993. 82 p. ISBN 84-477-0189-1

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica