Obre el menú principal

El setge de Cardona es lliurà l'octubre de 1713 enfrontant les tropes borbòniques contra les tropes catalanes durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Infotaula de conflicte militarSetge de Cardona
Guerra de Successió Espanyola
Setge de Cardona (1713) (Catalunya 1659-1716)
Setge de Cardona (1713)
Setge de Cardona (1713)
Setge de Cardona (1713) (Catalunya 1659-1716)
Coord.: 41° 56′ 7″ N, 1° 49′ 0″ E / 41.93528°N,1.81667°E / 41.93528; 1.81667
Tipus setge
Data octubre de 1713
Coordenades 41° 56′ 07″ N, 1° 49′ 00″ E / 41.93527778°N,1.81666667°E / 41.93527778; 1.81666667
Lloc Cardona
Resultat Victòria Catalana
Front Front exterior
Campanya Guerra dels catalans (1713-1714)
Bàndols
Dues Corones borbòniques

Espanya 1701-1760 Corona Espanyola

França regne Corona Francesa
Principat de Catalunya

Diputació del General de Catalunya Diputació
Consell de Cent de Barcelona Consell de Cent

Braç militar Braç Militar
Comandants en cap
Reial Exèrcit de Felip V
Felip V marquès de Dubus
Exèrcit de Catalunya
Creu de Sant Jordi Marquès del Poal
Forces
2.000 soldats
Baixes
900 baixes, de les quals 300 morts
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

Vers el 1709, Manuel Desvalls i de Vergós fou nomenant governador del castell de Cardona i amb aquest càrrec dirigí la defensa de la plaça durant el Setge de Cardona (1711).[1] Després de la proclamació de la guerra a ultrança a Barcelona el 9 de juliol de 1713 es mantingué en l'exercici de la governació i refusà entregar la fortalesa tal com li exigien les tropes borbòniques.

El 16 de setembre l’Expedició del diputat militar, encalçada per cinc columnes franco-espanyoles del Campo volante de Cataluña va arribar a Castellciutat, lleial i controlada pel general Moragues, qui el 23 de setembre seguint ordres dictades per Starhemberg la rendeix.[2] L'expedició va passar a Sort, va travessar el Boumort i muntanya través va arribar a Cardona el 30 de setembre, on el marquès de Poal va romandre mentre l’expedició del Diputat Militar va continuar cap a Manresa i el 4 d’octubre arribava a Caldes de Montbui.

El setgeModifica

Sabedor que Manuel i Antoni Desvalls i de Vergós, estaven reunits al castell de Cardona, s'hi dirigí una columna de 2.000 soldats[3] del mariscal de camp Balthasar Joseph Dubus, el marquès de Dubus,[4] que era el governador de Montsó.

El 31 d’octubre de matinada, l'avançada de 300 granaders atacà la porta de Barcelona,[3] on foren rebutjats per les poques forces de Joan Bassols, que rebé el suport dels 40 homes del capità Josep Parés i Castanyer. Un cop en retirada, els assaltants foren perseguits per 200 miquelets, que es retiraren un cop els borbònics es reagruparen i tornaren a atacar el castell sent de nou rebutjats.[5]

Després de nou dies de setge, els assaltants es retiraren a Barcelona amb 900 baixes, de les quals 300 morts.[5]

ConseqüènciesModifica

La fortalesa de Cardona esdevingué el quarter general de les tropes catalanes que lluitaven a l'interior del Principat de Catalunya contra l'ocupació borbònica dirigides per Antoni Desvalls i de Vergós marquès del Poal.

Amb la desfeta borbònica, les seves forces a la rodalia van quedar molt debilitades. Les tropes francoespanyoles més properes eren 100 infants i 80 cavalls a Solsona i 50 fusellers de muntanya i 70 cavalls a Manresa. Això va permetre que, després del combat de Navès, l'àrea d'influència de l'Exèrcit de Catalunya a Cardona augmentés, aconseguint que més de 50 ciutats de la rodalia juressin fidelitat al marquès del Poal.[6]

Amb la pèrdua de Barcelona, després de l'11 de setembre, i en virtut de la capitulació de Barcelona del 12 de setembre de 1714, José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, exigí la capitulació de Cardona, oferint al seu torn una capitulació molt avantatjosa que Felip V declararia nul·la.

ReferènciesModifica

  1. Albertí, Santiago. L'onze de setembre. Albertí editor, 2006, p. 104. ISBN 8472460797. 
  2. Pujal i Carrera, Lluís. General Moragues: pallarès insigne. Aedos, 1979, p. 85. ISBN 8470032267. 
  3. 3,0 3,1 Bruguera, 1871, p. 397.
  4. Mercader, Joan. Felip V i Catalunya. Edicions 62, 1968, p. 412. 
  5. 5,0 5,1 Bruguera, 1871, p. 398.
  6. Serra, 2014, p. 187.

BibliografiaModifica

  • Serra, Francesc. Cardona (1705-1714). La resistència a l'interior (en català). Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2014, p. 186-187. ISBN 978-84-232-0785-5. 
  • Bruguera, Mateo. Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714 (en castellà). vol.1. L. Fiol y Gros, 1871. 

Vegeu tambéModifica