Psíax (flor. c. 525510 aC) fou un pintor d'atuells ceràmics.[1]

Infotaula de personaPsíax
Dionysos kantharos BM B589.jpg
Nom original(grc) Ψίαξ
Biografia
Naixementsegle VI aC
Mortp. segle V aC
Activitat
Camp de treballAttic vase-painting (en) Tradueix, ceràmica de figures vermelles, ceràmica de figures negres, Greek vases (en) Tradueix, bilingual vase painting (en) Tradueix, Six's technique (en) Tradueix, Tècnica de fons blanc i Intentional Red (en) Tradueix
OcupacióPintor de ceràmica de figures vermelles, pintor d'atuells ceràmics, attic vase-painter (en) Tradueix i black-figure vase painter (en) Tradueix
PeríodeAntiguitat clàssica
Activitat525 aC –  510 aC
MovimentEstil arcaic
ProfessorsPintor d'Àmasis
AlumnesEuphronios i Phintias
Modifica les dades a Wikidata
Dionís subjectant un càntar, plat de figures negres pintat per Psíax, c. 520-500 aC, Museu Britànic (B 589)

Va exercir un paper important en la transició de la ceràmica de figures negres a la ceràmica de figures vermelles. Antigament anomenat «el pintor de Menó», després va ser anomenat Psíax per la seva signatura en una àmfora de figures vermelles (Filadèlfia, Universitat de Pennsilvània, Museu Universitari, 5399).

Va signar dues figures vermelles en sengles alabastres i ambdues portaven la signatura del terrissaire Hílinos (Karlsruhe, Badisches Landesmuseum, 242, i Odessa, Museu Nacional d'Art Bogdan i Varvara Khanenko, 0.25).

Obres (selecció)Modifica

Àmfora de figures negres.[2][3]
242, alabastre de figures vermelles (signat pel terrissaire Hílinos).[4]
1980.10-29.1 (anteriorment al castell d'Ashby), àmfora de figures negres al coll (terrissaire: Andòcides).
Anvers del coll: Dionís entre dos sàtirs. Revers: guerrer damunt d'un carro en perspectiva frontal, entre dos joves.[5]
11008 (L 63), àmfora (terrissaire: Andòcides).
Anvers: Apol·lo amb una cítara entre Àrtemis, Leto i Ares. Revers: Dionís amb un càntar (kantharos) entre sàtirs i mènades.[6]
86.AE.278, copa de figures vermelles.[7]
90.AE.122, mast de figures negres.[8]
63.11.6, àmfora de figures vermelles a la panxa i negres a la boca.
Anvers: Hèracles i Apol·lo lluitant pel trípode dèlfic. Revers: Dionís amb un càntar entre mènades i sàtirs (imatges de la boca: Psíax; imatges principals: pintor d'Andòcides).[9]
  • Odessa, Museu Nacional d'Art Bogdan i Varvara Khanenko
0.25, alabastre de figures vermelles (signada; terrissaire: Hílinos).[10]
5399, àmfora de figures vermelles (terrissaire: Menó)[11]

ReferènciesModifica

  1. Getty Museum, biografia de Psíax
  2. Arxiu Beazley de la Universitat d'Oxford, àmfora del Museu de Santa Giulia de Brescia
  3. Museus de Brescia, galeria d'imatges del Museu de Santa Giulia
  4. Arxiu Beazley de la Universitat d'Oxford, alabastre 242 del Badisches Landesmuseum de Karlsruhe
  5. Perseus, àmfora 1980.10-29.1 del British Museum
  6. Arxiu Beazley de la Universitat d'Oxford, àmfora 11008 del Museu Arqueològic Nacional de Madrid
  7. Museu Getty, copa àtica de figures vermelles de tipus A
  8. Museu Getty, mast àtic de figures negres
  9. Metropolitan Museum of Art, àmfora de terracota 63.11.6
  10. Arxiu Beazley de la Universitat d'Oxford, alabastre 0.25 del Museu Nacional d'Art d'Odessa
  11. Arxiu Beazley de la Universitat d'Oxford, àmfora 5399 del Museu Universitari de Filadèlfia

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Psíax