Publi Helvi Pèrtinax

Publi Helvi Pèrtinax (1 d'agost de l'any 126 - 28 de març de l'any 193) va ser proclamat emperador el matí següent a la mort de Còmmode, el 31 de desembre de l'any 192.

Infotaula de personaPubli Helvi Pèrtinax
Alba Iulia National Museum of the Union 2011 - Possible Statue of Roman Emperor Pertinax Close Up, Apulum.JPG
Estàtua de Pèrtinax a Alba Iulia (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Publius Helvius Pertinax Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementCaesar Publius Helvius Pertinax Augustus
1r agost 126 Modifica el valor a Wikidata
Alba (Itàlia romana) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 193 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Roma (Itàlia romana) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRoma 
Vexilloid of the Roman Empire.svg Emperador romà
1r gener 193 – 28 març 193
← CòmmodeDidi Julià →
Procònsol
188 – 189
Governador romà
175 – 185
Senador romà
Prefecte de la ciutat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió a l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i soldat Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAny dels cinc emperadors Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFlavia Titiana
FillsPertinax Caesar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesHelvius Successus

Find a Grave: 35110089 Modifica el valor a Wikidata

La seva carrera abans de la seva proclamació ens és coneguda gràcies al llibre Historia Augusta i ha sigut confirmada gràcies a l'existència d'inscripcions. Nascut a Alba, era fill del llibert Helvi Succés. En un principi, Pèrtinax inicià la seva carrera com a gramàtic, però decidí buscar una feina més profitosa i, amb l'ajuda del seu patrocini, se li encarregà, com a oficial, una cohort. En la guerra contra els parts s'hi distingiren els seus serveis, la qual cosa el va fer que la seva fos una carrera meteòrica i, després d'haver sigut destinat diverses vegades a Britània (com a tribú militar de la Legio VI Victrix) i per tot el Danubi, va ser designat procurador de la Dàcia. Tingué un contratemps perquè fou víctima de certes intrigues de palau durant el regnat de Marc Aureli, però aviat fou destinat a ajudar a Tiberi Claudi Pompeià durant les Guerres Germàniques. L'any 175 rebé l'honor d'un consolat i, fins a l'any 185, Pèrtinax fou governador de les províncies de la Moesia Superior i Inferior, Dàcia, Síria i Britània.

Durant aquest temps, Pèrtinax tingué un paper al Senat romà fins que el prefecte pretorià Perenne l'obligà a abandonar la vida pública. Després d'això, es tornaren a demanar els seus serveis a Britània perquè l'exèrcit s'hi havia amotinat. Intentà apaivagar el motí però una legió amotinada atacà la seva guàrdia personal, la qual cosa els va fer creure que Pèrtinax havia mort amb ells. Quan es recuperà de les ferides, castigà durament les legions amotinades, la qual cosa va fer augmentar la seva reputació. Quan es va veure obligat a renunciar del càrrec, la raó que es donà fou que les legions s'estaven tornant hostils a l'autoritat imperial a causa de la seva severa disciplina.

Després, serví com a procònsol d'Àfrica des de l'any 188 al 189, i després a la prefectura de Roma i tingué un segon consolat com a ordinarius, la qual cosa significà que l'emperador fou el seu company. Ell es trobava precisament servint com a prefecte urbà quan Commode fou assassinat l'Any dels cinc emperadors.

El curt regnat de Pèrtinax (86 dies) va ser insegur per a Roma. Intentà imitar les pràctiques de Marc Aureli i intentà reformar les alimenta però hagué d'afrontar l'antagonisme de molts sectors de l'exèrcit. Els escriptors antics ens expliquen com la Guàrdia Pretoriana esperava una generosa recompensa per part de Pèrtinax per haver-lo ascendit, i quan s'hagueren endut una decepció, s'agitaren fins que Pèrtinax els donà els diners venent-se les propietats de Commode, fins i tot les concubines i els joves que Commode feia servir per als seus plaers sexuals. Va aconseguir evitar i acabar amb una conspiració que el volia canviar per un tal Falc, però una altra conspiració acabà amb el seu assassinat per part de membres de la Guàrdia Pretoriana. Pèrtinax era conscient dels perills que tenia dur el purpurat en la Roma d'aquella època, per això refusà atorgar títols imperials a la seva dona i al seu fill, protegint-los amb aquest fet del que els pogués passar després de la seva mort.

Assassinat i pòstumModifica

El 28 de març de l'any 193, un grup de guàrdies insatisfets perquè només havien rebut la meitat de la seva recompensa entrà a les estances de Pèrtinax i el matà. Després d'això, el senador Didi Julià s'autoproclamà emperador, la qual cosa desencadenà una breu guerra civil per la successió, guanyada aquell mateix any per Septimi Sever.

Després de l'entrada de Septimi a Roma, aquest reconegué a Pèrtinax com a legítim emperador, executà els soldats que el mataren, i no només va pressionar el Senat romà perquè li fessin un funeral d'estat, sinó que durant els anys posteriors a la seva mort, Septimi celebrà jocs en honor seu per l'aniversari de la seva coronació.

Enllaços externsModifica