Publi Rutili Rufus (llatí: Publius Rutilius Rufus) va ser un orador i magistrat romà. Formava part de la gens Rutília, una família romana d'origen plebeu.

Plantilla:Infotaula personaPubli Rutili Rufus
Biografia
Naixementc. 158 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 75 aC Modifica el valor a Wikidata
Esmirna (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
105 aC – 105 aC
Juntament amb: Gneu Mal·li Màxim
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador de l'antiga Roma, polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPaneci de Rodes Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLivia Modifica el valor a Wikidata
FillsPublius Rutilius Nudus Modifica el valor a Wikidata
ParesPubli Rutili Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansRutilia
Gai Rutili Rufus Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
92 aCexili Modifica el valor a Wikidata

Va ser tribú militar sota Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor a la Guerra de Numància. Pretor l'any 111 aC i cònsol el 105 aC (després d'una candidatura fallida el 107 aC, en la qual va acusar el seu competidor guanyador, Marc Emili Escaure, de suborn). L'any 95 aC va ser llegat de Quint Muci Escèvola, procònsol d'Àsia, i va desplegar molta fermesa per impedir les exaccions dels publicans. Al seu retorn a Roma va ser acusat per Apici de malversació (de repetundis) i com que fou declarat culpable fou desterrat l'any 92 aC, cosa que va acceptar amb resignació, mostrant el seu caràcter estoic, ja que havia estat deixeble de Paneci de Rodes. Ciceró, Vel·lei Patèrcul i Valeri Màxim estan d'acord que era un home honrat i íntegre i la seva condemna era el resultat de la conspiració d'alguns cavallers que aleshores tenien el privilegi de jutjar els casos criminals, potser instigats pels publicans ressentits per les seves actuacions a l'Àsia. Es va retirar a Mitilene i després a Esmirna, on va viure la resta de la seva vida. Sul·la el va cridar a Roma, però va refusar de retornar-hi.

Els discursos de Rutili duen molta informació sobre lleis civils. Es conserven només els títols de set discursos:

  1. Adversus Scaurum
  2. Pro se contra Scaurum
  3. Pro lege sua de tribunis mililum
  4. De modo aedificiorum
  5. Pro L. Caerucio ad populum
  6. Pro se contra publicanos
  7. Oratio ficta ad Mithridatem regem

Va escriure també una autobiografia en almenys cinc llibres, i una Història de Roma en grec, amb un relat de la guerra de Numància.[1]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 681-682.