Publi Valeri Publícola (cònsol 475 aC)

(S'ha redirigit des de: Publi Valeri Publícola II)

Publi Valeri Publícola (en llatí Publius Valerius P. F. Volusi N. Publicola) va ser un magistrat romà. Era fill de Publi Valeri Publícola I (Publius Valerius Volusi F. Publicola), un dels fundadors de la República Romana. Formava part de la gens Valèria i portava el sobrenom de Publícola atorgat al seu pare.

Infotaula de personaPubli Valeri Publícola
Nom original(la) P.Valerius P.f.Vol.n. Poplicola Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort460 aC Modifica el valor a Wikidata
Capitoli (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – 460 aC
Legat
492 aC – 492 aC
1r Cònsol romà
475 aC – 475 aC
Juntament amb: Gai Nauci Rutil I
Interrex
462 aC – 462 aC
2n Cònsol romà
460 aC – 460 aC
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAncient Roman politician (en) Tradueix i Ancient Roman Military Personnel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEarly Roman Republic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaValerii Publicolae (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsLuci Valeri Potit Modifica el valor a Wikidata
ParesPubli Valeri Publícola I Modifica el valor a Wikidata, valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansMarcus Valerius (en) Tradueix i Valeria (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Va ser elegit cònsol per primera vegada el 475 aC juntament amb Gai Nauci Rutil I i va derrotar a la ciutat de Veïs i al poble dels sabins, obtenint en conseqüència els honors del triomf. Va ser interrex l'any 462 aC i cònsol per segona vegada el 460 aC amb Gai Claudi Sabí Regil·lense, any en què va morir durant la reconquesta de l'edifici del Capitoli que havia caigut a mans del cap revolucionari Appi Herdoni.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 602.