Punts extrems de Catalunya

Els punts extrems de Catalunya són els següents.

Mapa comarcal de Catalunya

Latitud i longitud

Punts més septentrionals

• El punt més septentrional de la Catalunya del Sud és el Tuc de Sacauva, que es troba a la Vall d'Aran (42° 51′ N, 0° 42′ E).
• El punt més septentrional de la Catalunya del Nord es l'estació meteorológica d'Òpol i Perellós, que es troba a la comarca del Rosselló (42° 55′ N, 2° 51′ E)
• El municipi més septentrional és Bausen, que es troba a la Vall d'Aran (42° 50′ N, 0° 43′ E)

Punts més meridionals

• El punt més meridional és la desembocadura del riu de la Sénia, al límit sud del Montsià (40° 31′ 22.5084″ N, 0° 30′ 52.4736″ E).

• El municipi més meridional és Alcanar, que es troba al Montsià (40° 32′ 35″ N, 0° 28′ 51″ E)

Punts més occidentals

• El punt més occidental és prop del Tossal del Rei, al límit oest del Montsià (40° 43′ N, 0° 10′ E).

Punts més orientals

• El punt més oriental és l'illa Massa d'Or, situada a poca distància del Cap de Creus, a l'Alt Empordà (42° 19′ 12.1224″ N, 3° 19′ 56.9568″ E).
• El municipi més oriental és Cadaqués, que es troba a l'Alt Empordà (42° 17′ 19″ N, 3° 16′ 40″ E)

Altitud

Punt natural més alt

• El punt més alt respecte al nivell del mar és el cim de la Pica d'Estats (Pallars Sobirà), situat a 3.143 msnm.

Punt natural més baix

• El punt més baix és, a banda de tota la línia de la costa mediterrània, situada a 0 msnm, l'antic estany de Vilacolum (Alt Empordà), situat entre els 0 msnm i els -1 msnm.

Punt artificial més baix

• El punt subterrani més baix que s'ha assolit mai són les mines de potassa de Súria (Bages), a 600 m per sota de la superfície.

Bibliografia

• Sacasas i Lluís, J. Geografia de Catalunya. L'Abadia de Montserrat, 2007. ISBN 9788484159155.