Una pupusa (del pipil pupusawa) és la pronunciació espanyolitzada de popotlax, una conjugació de les paraules en l'idioma Nàhuatl popotl, que significa gran, farcit, gruixut, i de tlaxkalli o truita.[n. 1] És una truita de blat de moro gruixuda feta a mà (amb una base de massa de blat de moro, una massa de farina de blat de moro usada en la cuina americana) que està farcida amb un o més dels següents ingredients: formatge (normalment un formatge fresc molt comú a certs països americans anomenat quesillo), chicharrón, ayote, frijoles refritos o formatge amb loroco. També hi ha la pupusa revolta amb ingredients barrejats, com a formatge, frijoles, chicharrón o tocineta.

Infotaula menjarPupusa
Les pupusas
Plat Nacional d'El Salvador
Decret Legislatiu No. 655
Característiques
Altres nomsPupusawa
País d'origenEl Salvador
On es menjaEl Salvador
Gastronomiaplat típic d'El Salvador
Detalls
Tipustortilla Modifica el valor a Wikidata
Formaoval Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsBlat de moro
VariacionsQuantitat per 100 grams
Calories 256
Greixos totals 13 g
Àcids grassos saturats 6 g
Àcids grassos poliinsaturats 1.6 g
Àcids grassos monoinsaturats 3.4 g
Àcids grassos trans 0.4 g
Colesterol 32 mg
Sodi 400 mg
Potassi 120 mg
Hidrats de carboni 22 g
Fibra alimentària 2.9 g
Sucres 1.2 g < br /> Proteïnes 12 g
Vitamina A 291 IU
Calci 325 mg
Ferro 0.6 mg
Vitamina B6 0.1 mg
Vitamina B12 0.5 mg
Magnesi 36 mg
NotesQuantitat per 100 grams
Calories 256
Greixos totals 13 g
Àcids grassos saturats 6 g
Àcids grassos poliinsaturats 1.6 g
Àcids grassos monoinsaturats 3.4 g
Àcids grassos trans 0.4 g
Colesterol 32 mg
Sodi 400 mg
Potassi 120 mg
Hidrats de carboni 22 g
Fibra alimentària 2.9 g
Sucres 1.2 g < br /> Proteïnes 12 g
Vitamina A 291 IU
Calci 325 mg
Ferro 0.6 mg
Vitamina B6 0.1 mg
Vitamina B12 0.5 mg
Magnesi 36 mg

Les pupuses són el menjar típic més comú a El Salvador, probablement per la tradició instituïda de generació en generació.[1] Malgrat que no se'n coneix de manera precisa l'origen, estudis antropològics assenyalen que va néixer en territoris centreamericans, especialment a l'occident d'El Salvador.

La preparació d'aquest aliment comporta diverses passes i l'ús d'ingredients variats, que també constitueixen una aportació econòmica per als productors. Hi ha controvèrsies que han pres caràcter internacional sobre l'origen i els seus drets sobre; no obstant això, aquestes controvèrsies no han suposat conseqüències.

  1. Una frase similar en l'idioma Nàhuatl la van fer servir els asteques a Mèxic per anomenar el volcà Popocatépetl, el qual prové de las paraules popōca /poˈpoːka/ 'gran i que fumeja' i de tepētl /ˈtepeːt͡ɬ/ 'muntanya'.

Referències

modifica
  1. Chávez, Suchit.