Puszta o estepa panònica (aquest segon terme inclou també les vegetacions estèpiques que es troben en parts d'Eslovàquia i d'Àustria) és un bioma de praderia[1] que es troba a la Gran Plana d'Hongria al voltant del riu Tisza a l'oest d'Hongria i també al Burgenland d'Àustria. La puszta d'Hongria és un enclavament de l'Estepa euroasiàtica, una part aïllada de la gran "Estepa de Rússia".[2]

Infotaula de geografia físicaPuszta
Imatge
TipusFormació vegetal i plana Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaHongria Modifica el valor a Wikidata
Map
 47° 35′ N, 21° 09′ E / 47.58°N,21.15°E / 47.58; 21.15

Ocupa una superfície d'un 50.000 km² sota un clima continental. El seu paisatge característic el componen planes sense arbres, estepes salines i llacs salins, i inclou dunes de sorra disperses, boscos humits i zones d'aiguamolls d'aigua dolça al llarg de planes d'inundació d'antics rius.[3]

Les vaques grises de raça hongaresa, típiques de la puszta, es conserven a Hortobágy i altres parcs nacionals

Nom modifica

La paraula puszta significa "planes" en hongarès i prové de l'adjectiu que significa "estèril, buit". Panònica fa referència a la regió històrica del Danubi de Pannònia.

Fauna modifica

Hi ha 300 espècies d'ocells.[3]

Història modifica

La puszta és un paisatge estepari d'origen antròpic format a partir dels boscos que l'ocupaven en temps prehistòrics, com mostren l'anàlisi dels sòls (amb restes de cendres de fusta d'espècies arbòries) i els registres històrics on es pot seguir l'aclariment progressiu.[4] Ja els pobladors prehistòrics i de l'edat antiga van artigar els boscos a gran escala, i a la caiguda de l'Imperi Romà la migració de pobles ramaders va crear les primeres estepes veritables a la zona, ja que el bosc que creix sobre la sorra no es pot renovar en zones pasturades.[4] Cap al segle xiii la tendència s'inverteix, amb la plantació i el conreu de boscos per obtenir-ne fusta, però als segles xvi i xvii, durant el domini turc, es produeix un gran creixement de l'estepa, en despoblar-se el país i dedicar-se a la pastura.[4] Finalment, al segle xviii, es van construir dics a les ribes dels rius per evitar inundacions i es van drenar els pantans i els aiguamolls desapareguts es van afegir a la puzsta.[4] Actualment la major part està dedicada al conreu i l'estepa només es pot veure en pocs llocs, com per exemple al parc nacional d'Hortobágy.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Ward Chesworth, Encyclopedia of Soil Science, Springer, 2008, p. 66
  2. Kai Curry-Lindahl, Europe, a natural history, Random House, 1964, p. 138
  3. 3,0 3,1 Peter Haggett, Encyclopedia of World Geography: Eastern Europe, page 1781
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Ralph de Soo «Die Vegetation und die Entstehung der Ungarischen Puszta». Journal of Ecology, 17, 2, Agost 1929, pàg. 320-350 [Consulta: 4 novembre 2013].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Puszta