Qadí Zada al-Rumí
Qadí Zada al-Rumí (turc otomà: صلاح الدين موسی پاشا بن محمد بن محمود رومى) (Bursa, c. 1364 - Samarcanda, c. 1436), de nom complet مولانا صلاح الدين موسی پاشا بن محمد بن محمود رومى (Maulana Salah al-Din Musa Pasha bin Muhammad bin Mahmoud Rumi), va ser un astrònom i matemàtic de l'Edat d'or de l'islam.
 Mausoleu de Qadi Zada a la necròpolis de Shah-i-Zinda (Samarcanda).  | |
| Nom original | (ota) صلاح الدين موسی پاشا بن محمد بن محمود رومى |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 1364 Bursa (Imperi Otomà) |
| Mort | c. 1436 (71/72 anys) Samarcanda (Imperi Timúrida) |
| Sepultura | Shah-i-Zinda 39° 39′ 45″ N, 66° 59′ 16″ E / 39.66262°N,66.9878781°E |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i astronomia |
| Ocupació | matemàtic, astrònom |
| Ocupador | Observatori d'Ulugh Beg |
| Alumnes | Ulugh Beg i Ali Qushjí |
Vida i obra
modificaLa se va kunya, Qadí Zada, vol dir fill del jutge i la seva nisba, al Rumí, vol dir romà: la qual cosa vol dir que procedia d'alguna localitat que pertanyia o havia pertangut fins poc abans a l'Imperi Romà d'Orient. D'infant va rebre una educació poc convencional a Bursa on va romandre la primera meitat de la seva vida i, probablement, va ser deixeble de Shams ad-Din al-Fanari en temes científics.[1]
El 1410 va marxar a Samarcanda on va conèixer el jove príncep Ulugh Beg, futur sultà timúrida, de qui es va convertir en mentor i conseller científic.[2] A partir de 1417, quan es va començar a construir la madrassa (institut o universitat) de Samarcanda, al Rumí en va ser professor d'astronomia i de matemàtiques.[3] Quan Ulugh Beg va construir el seu famós i gran observatori astronòmic va comptar amb l'ajut d'al-Rumí i d'al-Kaixí que van dirigir l'observatori juntament amb Ulugh Beg, mentre continuaven sent professors de la madrassa. Entre tots tres van compilar el Zij al-Sultani, unes taules astronòmiques amb un catàleg de més de 900 estrelles.[4]
En morir, va ser sepultat a la necròpolis de Shah-i-Zinda.[5]
Al-Rumí va ser un mestre i un comentador, més que in investigador original. Durant els seus anys a Samarcanda va escriure un bon nombre de comentaris d'obres matemàtiques i astronòmiques (de Nassir-ad-Din at-Tussí, de Mahmud al-Harawí, d'Athir-ad-Din al-Abharí, etc.) que van ser molt útils per a l'ensenyament.[6]
El seu treball més original és haver calculat el sinus de un grau amb una precisió de dotze decimals:[7] , en sistema sexagesimal: .
Referències
modifica- ↑ Blake, 2016, p. 83.
- ↑ Juhel, 2007, p. 46.
- ↑ Pearson, 2020, p. 121.
- ↑ Pearson, 2020, p. 122.
- ↑ Arslan, 2019, p. 193.
- ↑ Blake, 2016, p. 84.
- ↑ Розенфельд i Юшкевич, 1960, p. 533-538.
Bibliografia
modifica- Arslan, Hammet «Samarkand: Cultural and Scientific Center of Central Asia» (en anglès). Afro Eurasian Studies, Vol. 8, Num. 2, 2019, pàg. 186-198. DOI: 10.33722/afes.1095356. ISSN: 2147-110X.
- Blake, Stepehn P. Astronomy and Astrology in the Islamic World (en anglès). Edinburgh University Press, 2016. ISBN 978-0-7486-4910-5.
- Juhel, Alain «Prince or Samarqand Stars» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 29, Num. 4, 2007, pàg. 44-50. DOI: 10.1007/BF02986175. ISSN: 0343-6993.
- Pearson, Richard. The History of Astronomy (en anglès). Astro Publication, 2020. ISBN 9780244866501.
- Розенфельд, Б.А.; Юшкевич, А.П. «О трактате Кази-заде ар-Руми об определении синуса одного градуса» (en rus). Историко-математические исследования, Vol. 13, 1960, pàg. 533-538. ISSN: 0136-0949.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Qadí Zada al-Rumí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Dilgan, Hamit. «Qadi Zada al-Rumi» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 31 maig 2024].