Química farmacèutica

(S'ha redirigit des de: Química Farmacèutica)

La química farmacèutica és una disciplina científica interdisciplinària que implica la química, la farmacologia, la biologia, la química computacional, etc. El principal objectiu és el disseny, síntesi i desenvolupament de fàrmacs. La Química Farmacèutica, també anomenada en altres àmbits (sobretot, en l'anglesa) Química Mèdica Medicinal Chemistry, o bé Química Terapèutica, tracta la identificació, la síntesi i el desenvolupament de noves identitats químiques utilitzades per a l'ús terapèutic. Això, també inclou l'estudi dels fàrmacs ja existents, les seues propietats biològiques i les seues relacions estructura-activitat qualitatives (SAR) i relacions estructura-activitat quantitatives (QSAR).

Estructura química de l'Aspirina

Abast de la Química farmacèuticaModifica

Inicialment el seu estudi se centrà fonamentalment en les modificacions químiques simples de molècules d'origen natural, però la tendència actual és a l'estudi de les interaccions dels fàrmacs amb les seves molècules diana. Això és degut a la major sofisticació dels caps de sèrie, atribuïble al desenvolupament de la Química Orgànica a les darreres dècades. Tanmateix, més recentment el gran desenvolupament de la Biologia Molecular i de l'Enginyeria genètica ha permès un estudi detallat de l'acció farmacològica les molècules diana i de les característiques del centre actiu.

La química farmacèutica és una ciència interdisciplinària, la qual combina química orgànica amb bioquímica, química computacional, farmacologia, biologia molecular, estadística i fisicoquímica.

Procés del descobriment d'un FàrmacModifica

DescobrimentModifica

El primer pas del descobriment d'un fàrmac és la identificació dels nous principis actius. Aquests principis actius poden provenir de fonts naturals, com plantes, animals o fongs, normalment amb una història d'haver estat utilitzats a la medicina tradicional.

Els principis actius poden venir també de la síntesi o hemisíntesi farmacèutica, en què els principis actius se sintetitzen completament o es modifiquen d'altres composts provinents d'aquestes fonts naturals. El gran avanç en informàtica i robòtica ha pogut accelerar i automatitzat aquest procés, amb els processos de cribatge o screeninng

OptimitzacióModifica

El segon pas del descobriment d'un fàrmac és la modificació sintètica. Aquesta es realitza per a millorar les propietats biològiques del farmacòfor. La correlació quantitativa entre l'estructura química i l'activitat biològica del farmacòfor juga un paper important per a trobar "compostos principals", perquè els quals mostren el millor potencial, la millor selectivitat, i la menor toxicitat. Açò inclou la possibilitat de crear profàrmacs i fàrmacs durs i tous mitjançant l'estudi del metabolisme de fàrmacs i la recerca de millores mitjançant relacions estructura-activitat qualitatives i quantitatives. Per a l'optimització dels fàrmacs existents s'han de tenir en compte les diverses fases de l'acció global d'un fàrmac.

DesenvolupamentModifica

L'últim pas és l'elecció de compost principal més adequat per a l'ús en assajos clínics. Açò inclou l'optimització de la ruta sintètica per a la producció a gran escala i la preparació de fórmules magistrals adequades.

Enllaços externsModifica