Farmacocinètica

branca de la farmacologia que estudia els processos als quals un fàrmac està sotmès a través del seu pas per l'organisme

La farmacocinètica és la branca de la farmacologia que estudia els processos als quals se sotmet un fàrmac a través del seu pas per l'organisme. Intenta esbrinar què li passa a un fàrmac des del moment en què és administrat fins a la seva total eliminació de l'organisme.

S'han desenvolupat diferents models que simplifiquen els nombrosos processos que tenen lloc entre el cos i el fàrmac. Encara que dins d'ells el model multi o policompartimental sovint pot descriure de manera més adequada la realitat, la complicació matemàtica que comporta aquesta descripció ha fet que els models mono i bicompartimental siguin els més utilitzats. Aquest concepte es basa en la idea que, en moltes ocasions, un model que es descriu originalment com multi-compartimental, no acaba tenint diferències significatives si es simplifica a un bi o monocorpamental. Des d'aquests punts de vista, l'estudi detallat dels successius passos que travessa el fàrmac en el cos, s'agrupen amb les sigles (A)ADME:

  • Alliberament del principi actiu
  • Absorció
  • Distribució per l’organisme
  • Metabolisme o inactivació, en ser reconegut per l’organisme com una substància estranya
  • Excreció del fàrmac o dels residus (metabòlits secundaris) que quedin d’ell.


Aquestes diferents fases impliquen l'ús i la gestió de conceptes bàsics per entendre les dinàmiques establertes. Així, les propietats de substàncies que actuen com a excipients, les característiques de les membranes biològiques i com poden passar les substàncies a través d'elles, o les característiques de les reaccions enzimàtiques que inactiven el fàrmac, són coneixements necessaris per a la correcta comprensió de la cinètica del fàrmac.

Tots aquests conceptes poden ser representats per fórmules matemàtiques que tenen la seva corresponent representació gràfica. D'aquesta manera es poden conèixer tant les característiques d'una molècula, així com  també el comportament d’un determinat fàrmac coneixent algunes de les seves característiques bàsiques. Així, el coneixement de pKa (la força que tenen les molècules de dissociar-se), la seva biodisponibilitat o solubilitat en aigua, ens dona una idea sobre la seva capacitat d’absorció i/o distribució en l’organisme.

Els gràfics resultants de l'estudi d'un fàrmac tenen un valor transcendent en aplicacions en la indústria (càlculs de bioequivalència en el disseny de fàrmacs genèrics, per exemple) o en l'aplicació clínica de conceptes farmacocinètics. De fet, la farmacocinètica clínica proporciona pautes per a la correcta gestió dels fàrmacs, buscant la màxima eficàcia i utilitat per als professionals de la medicina humana i veterinària.

  • El procés d'absorció es pot veure com l'augment de la quantitat d'un compost o una dosi x introduïda dins d'un sistema. L'absorció estudia intentar definir l'índex de l'entrada,dx/dt, de la dosi x. Per exemple, un índex constant, R, d'un fàrmac podria ser 1 mg/h, mentre que la integral sobre el temps de dx/dt es refereix com el grau de l'entrada del fàrmac, x(t) (la quantitat total de fàrmac x administrat fins a un cert temps). De vegades s'assumeix que el fàrmac s'absorbeix pel tracte intestinal en forma d'índex d'absorció de 1r ordre designat com . Els perfils coplexos d'absorció poden ser creats amb l'ús de l'alliberament controlat, estès, retardat o sincronitzat de fàrmacs des d'una forma de dossificació.
  • Els processos de disposició es poden considerar com l'aïllament del sistema d'una dosi. El procés de disposició distribueix el compost o la substància dins del sistema, el converteix o el metabolitza, i elimina el compost matriu o els seus productes incorporant-los a les rutes d'eliminació corporal. De vegades els compostos o els llurs productes poden romandre indefinidament en el sistema mitjançant rutes metabòliques que els hi incorporen dins de sistema.

La forma funcional de l'aparent depuració sistèmica (en anglès, clearance)Cl, d'un fàrmac x és -(dx/dt)/c(t), on x(t) és la quantitat de droga present i c(t) és la concentració observada del fàrmac (com en el plasma sanguini). Per a un fàrmac monocompartimental administrat intravenòsicament (entrada en embolada) l'equació diferencial de 1r ordre que regeix és:

Vegeu l'article de depuració per a una explicació més detallada i més detallada.

Per a un fàrmac s'assumeix obeir la farmacocinètica monocompartimental, el Cl és igaul a K. V/K és una constant de l'índex d'eliminació de 1r ordre i Vés el volum de distribució de la substància (fàrmac), o proporcionalment constant entre x(t) i c(t), és a dir x(t)=c(t)·V. Amb l'equació (2), la vida mitjana del fàrmac es pot demostrar que és igual a ln(2)·V/K (col·locar c(t)=c(0)/2 i resoldre t). La integral total de c(t) sobre el temps (o l'Àrea Sota la Corba, ASC) s'utilitza per a calcular la biodispomibilitat, F, d'una substància o compost, la qual dona el percentatge de la dosi que arriba a la circulació sistèmica.

La teoria de sistemes lineals s'ha aplicat per a modelar molts sistemes farmacocinètics quan la linearibilitat està assumida. El test de linearibilitat d'un fàrmac s'obté observant l'ASC de bastants dosis administrades. Si l'ASC varia directament amb la dosi administrada aleshores la depuració sistèmica aparent del fàrmac, Cl, roman constant. Tanmateix, la farmacocinètica pot determinar la linearibilitat o no-linearibilitat, i la variabilitat enfront del temps davant el model matemàtic involucrat per a qualsevol d'aquests processos. El processos lineals farmacocinètics són generalment els menys complexos a estudiar, mentre que un sistema no-lineal i variable enfront del temps poden ser molt difícils de resoldre i poden no tenir una solució aïllada i numèrica. La farmacocinètica comprèn un gran camp de coneixement matemàtic amb molts experts treballant-hi. Aquesta ciència té arrels en l'enginyeria, l'estadística, la cinètica química i la medicina.

Temes relacionatsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Farmacocinètica