Quítxua de Cajamarca
El quítxua de Cajamarca (en quítxua: kashamarka runashimi) és una varietat del quítxua parlada aïlladament a les parts altes occidentals de la província de Cajamarca (districtes de Cajamarca, Baños del Inca i Chetilla). És mútuament intel·ligible amb el quítxua de Lambayeque i forma part de la branca quítxua perifèrica o quítxua II.
kashamarka runashimi  | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 30.000 (2001 ) |
| Autòcton de | Regió de Cajamarca i Regió de La Libertad |
| Estat | Perú |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua quítxua II Quítxua de Cajamarca–Cañaris | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | qvc |
| Glottolog | caja1238 |
| Ethnologue | qvc |
| UNESCO | 1012 |
| IETF | qvc |
| Endangered languages | 8121 |
| Prova Wikipedia en Quechua norperuano a Wikimedia Incubator. |
Característiques modifica
Aquesta llengua no s'havia parlat mai a tota la regió; no obstant això, sembla que està en franca reculada en relació amb el castellà: només es conserva en municipalitats rurals com Chetilla o Porcón i, encara, en aquestes zones els nens han començat a parlar exclusivament en castellà.[1] Donada la mala reputació de les llengües indígenes, les dades censals són molt més baixes que les xifres reals, per la qual cosa la quantitat de parlants varia entre 10.000 i 30.000.
El quítxua de Cajamarca va retenir del protoquítxua moltes característiques, com la diferenciació entre les consonants africades retroflexa /ʈ͡ʂ/ i postalveolar /t͡ʃ/ i entre les fricatives alveolar /s/ i postalveolar /ʃ/. L'aspirada /h/ s'ha silenciat. Com en altres variants, el plural és marcat amb el sufix -llapa.
Félix Quesada va publicar la primera gramàtica i el primer diccionari de quítxua de Cajamarca el1976 per iniciativa del govern militar.[2] Posteriorment, David Coombs va fer treball de camp segons SIL International. Per iniciativa seva es va editar una traducció del Nou Testament el 2005. Hi ha, a més, l'Acadèmia Regional del Quítxua a Cajamarca. De manera aïllada, el quítxua de Cajamarca s'ha inclòs recentment en els programes escolars.
L'ortografia usada per SIL no concorda completament amb l'alfabet oficial: és pentavocalista i fonemitza la sonorització de les consonants oclusives /p/, /t/ i /k/ després de la nasal alveolar /n/.
Fonologia modifica
Té tres vocals: /a/, /i/ i /u/[3]
| Bilabial | Alveolar | Alveolo-palatal | Retroflexa | Palatal | Velar | Uvular | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p | t | k | q | ||||
| Africada | sorda | t͡ʃ | ʈʂ | |||||
| sorda | d͡ʒ | |||||||
| Fricativa | sonora | s | ʃ | ʂ | x | |||
| sorda | ʐ | |||||||
| Nasal | m | n | ɲ | |||||
| Approximant | l | j | w | |||||
| Bategant | ɾ | |||||||
Referències modifica
- ↑ Arana Zegarra, Marco A. Resolución de Conflictos Medioambientales en la Microcuenca del Río Porcón, Cajamarca 1993-2002. Pontificia Universidad Católica del Perú, Setiembre de 2002, p. 50 [Consulta: 4 abril 2015].
- ↑ Llei 21156 del 27 de maig de 1975
- ↑ «SAPhon – South American Phonological Inventories» (en anglès). [Consulta: 21 juliol 2018].
Bibliografia modifica
- Félix Quesada C. (1976): Diccionario Quechua de Cajamarca-Cañaris [- Castellano y vice versa]. Ministerio de educación del Perú.
- Félix Quesada C. (1976): Gramática quechua, Cajamarca-Cañaris. Ministerio de educación del Perú.
- Yina Miliza Rivera Brios: Quechua language education in Cajamarca (Peru): History, strategies and identity. University of Toronto, 2006. ISBN 0494163968, 9780494163962
- David Coombs et al. (2003): Rimashun kichwapi - Hablemos en quechua Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (PDF; 2,0 MB)
Enllaços externs modifica
- Pulla purishun: Academia Regional del Idioma kichwa variedad Cajamarca, ARIQC (servidor alemán)
- Mushuq Tistamintu: El Nuevo Testamento en quechua cajamarquino (PDF 2,2 MB)
- Quechua de Cajamarca Perú publicaciones SIL International
Mishki Rimay (Dulce Idioma): Dolores Ayay Chilón sobre el quechua y la cultura indígena en la comindad de Porcón a Vimeo (en quechua, subtítulos en español)
Contes en quítxua de Cajamarca modifica
- Unay willanakuna: Urqu Kilish (El Apu Quilish y otros cuentos, recopilados por Dolores Ayay Chilón, ARIQC)