Quartet per a piano núm. 2 (Brahms)
El Quartet per a piano i corda núm 2, en la major, Op. 26 de Johannes Brahms fou acabat de compondre en la mateixa època que el seu Quartet per a piano núm. 1, l'octubre de 1861, quan vivia a la seva ciutat natal, Hamburg.[1] Segons Geiringer, el quartet va ser estrenat amb el Quartet Hellmesberger i el mateix Brahms al piano, el 29 de novembre de 1862 a Viena.[2][3]
 Brahms l'any 1866 | |
| Forma musical | Sonata |
|---|---|
| Tonalitat | La major |
| Compositor | J. Brahms |
| Creació | 1861 |
| Data de publicació | 1863  |
| Catalogació | Op. 26 |
| Durada | 50'
|
| Opus | 26 |
| Instrumentació | piano, violí, viola i violoncel |
  
| |
S'observa clarament la influència de l'obra de Franz Schubert.[4][1] En el quartet destaca l'experimentació amb la forma sonata del primer moviment, en introduir variacions, i la seva proximitat a les formes de l'estil de la primera escola vienesa.
Anàlisi musical
modificaDura aproximadament uns 50 minuts, aquest quartet és el més llarg de la música de cambra de Brahms per interpretar. L'obra està escrita per a piano, violí, viola i violoncel, i està dividida en quatre moviments:
- Allegro non troppo
- Poco adagio
- Scherzo: poco allegro
- Allegro, alla breve
El primer moviment, en la tonalitat de la major, està en la forma sonata; el compàs és de 3/4. El segon moviment, en mi major, és un rondó en compàs 4/4. El tercer moviment té la tonalitat de l'Scherzo en la major i la del Trio, en re menor. Ambdues seccions estan en la forma sonata i en compàs ternari (3/4). El darrer moviment, en la major, té la forma de rondó-sonata.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Johannes Brahms – Piano Quartet No.2 in A, Op.26». Classical Archives. [Consulta: 19 agost 2012].
- ↑ Brahms, his life and work, Karl Geiringer, 3ª edición. p.73. Da Capo Press. ISBN 0-306-80223-6
- ↑ «Brahms: Piano Quartets –CD – CDA67471/2 – Johannes Brahms (1833–1897)». Hyperion Records. [Consulta: 19 agost 2012].
- ↑ LA Phil. «Piano Quartet No. 2 in A major, Op. 26». LA Phil, 14-05-2012. Arxivat de l'original el 2014-11-08. [Consulta: 19 agost 2012].
- Altres fonts
- Guide de la Musique de Chambre, ed. Tranchefort. Fayard (hi ha versió en castellà). ISBN 978-2-213-02403-5