Quercus laevis

Quercus laevis, és una espècie de roure que pertany a la família de les fagàcies i està dins de la secció dels roures vermells, del gènere Quercus. És originària del sud-est dels Estats Units, des de Delaware al centre de Florida, i oest de Louisiana.

Quercus laevis

Estat de conservació
Risc mínim
UICN	194182
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Fagales
Família	Fagaceae
Gènere	Quercus
Espècie	Quercus laevis Walter, 1788
Distribució

Quercus laevis

Descripció

És un petit arbre, de vegades arbustiu, en general pot créixer entre 8 a 10 metres d'altura, encara que de vegades arriba als 18 metres. Les fulles són de mida variable, sobretot entre 10 a 17 centímetres de llarg, però de vegades només 8 centímetres de llarg o fins a 30 centímetres. Tenen entre 3 a 7 lòbuls prims, profundament incisos entre els lòbuls, cada lòbul amb 1-3 dents de pèls a la punta. Les glans fan entre 20 a 25 mil·límetres de llarg, i igual que altres roures vermells, les glans maduren en 18 mesos.

Hàbitat

Sol créixer en sòls pobres, prims i secs, rocosos o sorrencs on pocs altres roures diferents poden prosperar; com el Quercus marilandica. No té la bella corona de molts roures, però no obstant això és un arbre valuós per al cultiu en llocs secs, poc fèrtils i sorrencs. Les fulles profundament lobulades també són atractives. Per regla general, formen un sotabosc amb el Pinus palustris i altres pins que es troben en monticles de sorra al sud-est dels Estats Units.

Taxonomia

Quercus laevis va ser descrita per Thomas Walter i publicat a Flora Caroliniana, secundum. .. 234, a l'any 1788.

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.

laevis: epítet llatí que significa "amb dents".

Sinonímia

• Quercus catesbaei Michx.
• Quercus catesbaei f. rappii (Trel.) A.Camus
• Quercus laevis f. lineariloba Trel.
• Quercus laevis f. rappii Trel.

Bibliografia

1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
3. Flora of North America Editorial Committee, e. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. 3: i–xxiii, 1–590. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
4. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
5. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
6. Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
7. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
8. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.
9. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quercus laevis