Quina (escorça)

escorça d'arbres del gènere Cinchona

La quina, escorça dels jesuïtes, escorça peruana o quinquina és l'escorça de les cincones.[1][2] Està formada per làmines primes, de superfície externa grisa marronosa i superfície interna vermellosa. L'escorça té una fractura fibrosa. El seu nom prové del quítxua kina (escorça).

Escorça de Cinchona officinalis
Imatge antiga que mostra treballadors empaquetant l'escorça de cincona, la quina, per a la indústria farmacèutica.

Els principis actius que conté son tanins 3-10%, alcaloides 5-15% (conté més de 20 tipus d'alcaloides, els de més importància són els alcaloides quinilinics: quinina, quinidina, cinconina, cinconidina), principis amargs (àcid quinic) i traces d'olis essencials.

Usos medicinals

modifica

S'usa dessecada. Ha de tenir un 6,5% d'alcaloides totals, dels quals un 30%-60% han de ser del tipus de la quinina.[3]

Les indicacions aprovades per la comissió E del Ministeri de Sanitat alemany són: Inapetència i dispèpsies hiposecretores. Tradicionalment també es fa servir contra la febre, per tractar la grip, en casos de convalescència i contra la malària o paludisme.

La quinidina[4] es fa servir en la profilaxi d'arítmies cardíaques, taquicàrdia paroxística i fibril·lació auricular, ja que és antifibril·lant i estabilitzant de les membranes de la cèl·lula miocardíaca.

Accions farmacològiques

modifica

És un tònic aperitiu: agent estimulant de la secreció gàstrica i, per tant, afavoridor d'una millor digestió dels aliments. Altres qualitats són: digestiu, colagog: provoca l'evacuació de la bilis, astringent, antipalúdic, actiu davant Plasmodium vivax, P. falciparum, P.malariae i P. ovale, antiprotozoari, cicatritzant i tònic cardíac potenciador dels efectes dels alcaloides digitàlics.

Toxicitat

modifica

No s'ha indicat cap mena de toxicitat. L'ús perllongat o dosis elevades pot provocar nàusees i vòmits, dolor abdominal, alteracions de l'audició i de la visió, mal de cap i erupcions cutànies.

Contraindicacions

modifica
  • Embaràs, perquè té efecte oxitòcic (estimulant del part)
  • Hipersensibilitat a la quina o algun dels seus components
  • Administració juntament amb digitàlics o anticoagulants, perquè potencien la seva acció.
  • En casos de gastritis i ulceres gastroduodenals

Efectes secundaris

modifica

Ocorren per hipersensibilitat a la quina, i es produeixen al·lèrgies cutànies o febre. També s'ha associat a algun cas d'hemorràgia per trombocitopènia.

Referències

modifica
  1. «quina». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 5 juliol 2024].
  2. «Quina (escorça)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «quinine (Oral route)» (en anglès). drugs.com (Base de dades de fàrmacs). Drugsite Trust (Nova Zelàndia).
  4. «quinidine» (en anglès). drugs.com (Base de dades de fàrmacs). Drugsite Trust (Nova Zelàndia).

Bibliografia

modifica
  • Pamplona Roger, Jorge D., Enciclopedia de las plantas medicinales. 1a Edició, 1995. Safeliz Toledo (Espanya)
  • Berdonces i Serra, J. L. (1998) Gran enciclopedia de las plantas medicinales el dioscórides del tercer milenio [terapia natural para el tercer milenio]. Tikal Ediciones. ISBN 84-305-8496-X.
  • Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X. 
  • BOLÒS, O. i cols. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
  • AGUILELLA, A. & PUCHE, F. (2004). Diccionari de botànica. Universitat de València. València. ISBN 84-370-5915-1

Enllaços externs

modifica
  • «Cinchona pubescens Vahl». Germplasm Resources Information Network Taxonomy of Plants. United States Department of Agriculture (USDA), Agricultural Research Service, 11-10-2015.
  • «quina» (en castellà). fitoterapia.net. Arxivat de l'original el 2012-01-27. [Consulta: 18 maig 2008].