Quiosc de Comillas
El quiosc de Comillas va ser una construcció realitzada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí el 1881 per a la visita a la localitat càntabra de Comillas del rei Alfons XII, convidat per Antonio López y López, I marquès de Comillas. El 1883 va ser traslladat a la finca Güell, a Les Corts (Barcelona), on va desaparèixer en data incerta.
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Quiosc  | ||
| Arquitecte | Antoni Gaudí i Cornet | ||
Història i descripció modifica
Antonio López va ser un empresari que va fer una gran fortuna a Cuba, per a després establir-se a Barcelona, on va fundar diverses empreses, com la Companyia Transatlàntica, el Banc de Crèdit Mercantil, el Banc Hispano Colonial o la Compañía General de Tabacos de Filipinas. El 1878 el rei Alfons XII li va fer marquès de Comillas —localitat natal de l'empresari— i, el 1881, li va atorgar la dignitat de Gran d'Espanya. A Comillas, el marquès va erigir una gran residència, el palau de Sobrellano, el projecte del qual va encarregar a l'arquitecte Joan Martorell. López era sogre de l'empresari català Eusebi Güell, el principal mecenes de Gaudí, al qual havia conegut el 1878 gratament impressionat per la vitrina que aquest havia dissenyat per a la Guantería Esteban Comella de cara a la seva participació en l'Exposició Universal de París de 1878.[1] Per això, el 1880 el marquès de Comillas va encarregar a Gaudí l'elaboració del mobiliari per a la capella-panteó del seu palau.[2]
El 1881 el rei Alfons XII va fer una visita a Comillas convidat per Antonio López. La visita es va produir el 6 d'agost i la localitat es va engalanar especialment per al magne esdeveniment: es van col·locar arcs de benvinguda en els accessos a la població, amb representacions dels diversos oficis de la localitat, i es van instal·lar trenta fanalets de llum elèctrica als seus carrers.[3]
Amb motiu de la visita, López va encarregar a Gaudí la construcció d'un quiosc-fumador per al jardí del seu palau. L'obra es va realitzar al taller d'ebenisteria d'Eudald Puntí, un col·laborador habitual de Gaudí a l'inici de la seva carrera. Precisament en aquest taller s'havia fabricat la vitrina Comella, per la qual Güell va conèixer a Gaudí. Les peces del conjunt es van enviar per tren des de Barcelona fins a Comillas, juntament amb uns operaris per a la seva construcció in situ.[4] El quiosc tenia forma de templet d'aspecte oriental, possiblement inspirat en l'arquitectura índia.[5] Era de fusta, ferro i vidre, amb un basament poligonal sobre el qual s'alçaven unes columnes que sostenien una coberta de rient volada, decorat amb múltiples campanetes de cristall que dringaven al vent. En el sostre hi havia diversos fanals de cristall per a la seva il·luminació nocturna.[4] A l'interior, sobre una catifa, es trobava una elegant taula acompanyada de cadirat; aquesta taula era originalment de cristall tallat en la seva superfície, però en la vespra de la visita reial aquest cristall va ser trencat per un operari i es va haver de substituir per una taula de fusta que va ser coberta per un damasc aportat pel marquès.[6]
A la defunció del marquès de Comillas el 1883, el quiosc va ser traslladat als jardins de la finca Güell a Les Corts —llavors municipi i posteriorment agregat a Barcelona— i allí va estar fins que va desaparèixer en data i circumstàncies indeterminades.[7]
Amb motiu dels diversos treballs realitzats per Gaudí a Comillas va rebre també el 1883 l'encàrrec d'un xalet per a Máximo Díaz de Quijano, concunyat d'Antonio López, conegut com El Capricho, una de les principals realitzacions de l'arquitecte en els seus primers anys de carrera, juntament amb la Casa Vicens.[8]
Referències modifica
- ↑ Bassegoda Nonell, 1989, p. 139-141.
- ↑ Bassegoda i Nonell, 1989, p. 143.
- ↑ «Visitas Regias». [Consulta: 18 febrer 2017].
- ↑ 4,0 4,1 Bassegoda Nonell, 1989, p. 144.
- ↑ Bassegoda Nonell, 1989, p. 273.
- ↑ Bassegoda i Nonell, 1989, p. 144-145.
- ↑ «Muebles y templete para el primer Marqués de Comillas». Arxivat de l'original el 2017-02-19. [Consulta: 18 febrer 2017].
- ↑ Bassegoda i Nonell, 1989, p. 203.
Bibliografia modifica
- Bassegoda Nonell, Juan. El gran Gaudí. Sabadell: Ausa, 1989. ISBN 84-86329-44-2.