Qutb-ad-Din Àybak

Qutb-ad-Din Àybak (urdú i persa: قطب الدین ایبک, Qutbuddín Aybak) fou el fundador de la dinastia d'esclaus o mamelucs de Delhi. També se l'esmenta com Ibak (Cap de la Lluna) i Àybak Sel (Dit Petit). Va viure als segles xii i xiii.

Infotaula de personaQutb-ad-Din Àybak
Tomb of Sultan Qutb al-Din Aibak.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1150 Modifica el valor a Wikidata
Àsia Central Modifica el valor a Wikidata
Mort4 novembre 1210 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Lahore Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident Modifica el valor a Wikidata (Caiguda d'un cavall Modifica el valor a Wikidata)
Soldà de Delhi
25 juny 1206 – 4 novembre 1210
← Muizz al-Din MuhàmmadAram-Xah → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióSunnisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, Soldà de Delhi Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSoldà de Delhi Modifica el valor a Wikidata
FamíliaMamelucs de Delhi Modifica el valor a Wikidata
FillsQutub Begum (en) TradueixAram-Xah Modifica el valor a Wikidata

De jove fou portat del Turquestan a Nishapur i venut com esclau a Ghazi Fakhr al-Din Abd al-Aziz Kufi, el governador local, que li va donar entrenament com a soldat i educació religiosa. Fou venut altre cop al sultà gúrida Muizz al-Din Shihab al-Din Muhammad (1173-1206) i se li va encarregar el subministrament de farratge per l'exèrcit gúrida durant la guerra contra el khwarizmshah Sultan Shah (1190) i altre cop el 1192 quan Muhammad de Gur va conquerir el nord de l'Índia; llavors fou nomenat gran escuder (amir-i akhur) i governador de Kohram (moderna Ghuram a Patiala) i de Samana. Fou Aybak qui, el mateix 1192, va conquerir personalment als Chauhans els forts de Meerut (Mirat) i Delhi, i va fer de Delhi la seu del govern.[1]

Entre 1192 i 1203 va participar en les conquetes de Kol (Aligarh), Gwalior, Badaun, Kanauj i Kalinjar: el 1194 va ajudar al seu senyor amb 50000 soldats en la guerra contra Jai Chand de Kanauj; el 1195 va conquerir els forts de Thankar (localització incerta), Kalindjar o Gwalior, Badaun i Aligarh i va conquerir la regió de Nahrwala al Gujarat que va saquejar (1197). El 1197 va dominar Anhilwara i el 1203 Ranthambor.

El 1205 el mateix sultà va atacar a les tribus khokars del Panjab occidental que tallaven les línies de subministraments entre Gur i Delhi i Aybak li va donar suport als combats. Dominats els khokars, Muhammad va confirmar al seu esclau com a virrei de Delhi.

Assassinat el sultà el 15 de març del 1206, els governadors locals van reconèixer a Aybak com a cap suprem de l'Índia i al cap de poc temps fou confirmat com a virrei per la cort gúrida de Ghiyath al-Din Mahmud (que estava a Firuzkuh). La província de Panjab estava disputada per Tadj al-Din Yildiz de Gazni i per Nasir al-Din Kubača de Multan i Sind, el primer el sogre d'Aybak i el segon el gendre, però al mateix temps els seus rivals pel domini de l'Índia. Es va dirigir a Lahore on va rebre el títol de sultà el 12 de juny de 1206[2] però Ibn al-Athir diu que només fou declarat lliure (abans era esclau) i va rebre un diploma oficial que el feia malik (rei, però en el sentit de virrei) de l'Hindustan.

La pau del seu regnat, la seva tolerància, la compassió i altres virtuts el van fer estimat de tots; la seva cort a Lahore fou residència de poetes, teòlegs i erudits. Va dedicar la màxima atenció a l'expansió de Khwarizm que sota Muhammad ibn Tekish amenaçava l'existència de l'estat gúrida al nord-oest. El 1208-1209 va lluitar contra Yildiz de Gazni que atacava Lahore; Aybak va ocupar Gazni però molt breument i els habitants el van expulsar restaurant a Yildiz.

Va morir en un accident jugant al polo (čawgan) l'octubre del 1210. El va succeir el seu fill adoptiu Arambakhsh Shah (Aram Shah) que fou assassinat molt poc després a Delhi en una desfilada per Iltutmish, gendre d'Aybak, que fou llavors proclamat. La tomba d'Aybak fou construïda pel seu gendre successor Shams al-Din Iltutmish.

Se li atribueix la construcció de les dues primeres mesquites de l'Índia: la Kuwwat al-islam de Delhi (vers 1192) i la mesquita d'Ajmer. També va construir l'anomenat palau blanc i la torre Kutb Minar o Minaret del Pol (inicialment un minaret, enderrocada després d'un terratrèmol).

ReferènciesModifica

  1. Ali Javid, ʻAlī Jāvīd, Tabassum Javeed. World Heritage Monuments and Related Edifices in India (en anglès). Algora Publishing, 2008, p. 105. ISBN 0875864848. 
  2. Peter Jackson, The Delhi Sultanate: A Political and Military History, (2003), Cambridge University Press. p.28. ISBN 0521543290

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Qutb-ad-Din Àybak