Obre el menú principal

AntecedentsModifica

El 856, l'emir de Còrdova Muhàmmad I li demana a Mussa ibn Mussa ibn Fortun que comandi un exèrcit per saquejar la Marca Hispànica,[1] recentment conquerida i en la que els francs tenien un domini encara precari.[2]

Musa acomplí la comanda i els exèrcits del Banu Qassi varen destruir uns quants castells del comtat de Barcelona, entre ells el de Terrassa[3] foren conquerits, saquejant el territori. La incompetència d'Odalric en aquest afer no devia ser aliena a la seva posterior destitució. Mussa amb la seva part del botí amplià la mesquita de Saraqusta[4]-

El comte Humfrid va pactar una treva amb Muhàmmad I aprofitant els conflictes interns a l'emirat de Qurtuba.[5]

ReferènciesModifica

  1. Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a edició. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.157. ISBN 84-232-0639-4. 
  2. A.a.v.v, Amics de l'art romànic, Les Esglésies de Sant Pere de Terrassa
  3. L'historiador musulmà diu que és Tàrrega
  4. (castellà) Souto Lasala, Juan Antonio. 1997. La práctica y la profesión del artista en el Islam: arquitectos y constructores en el al-Andalus omeya, a la revista “Espacio, Tiempo y Forma”, Sèrie VII, Història de l'Art, núm. 10, pàg. 19
  5. Joan F. Cabestany i Fort. La marca de l'Alt Gaià: el Castell de Queralt : segles VIII-XII, p.7