Obre el menú principal

Règim foral és el nom usat en Espanya, genèricament per al conjunt de les institucions pròpies de l'administració autònoma i dels ordenaments jurídics propis de l'antic Regne de Navarra i dels territoris històrics bascos d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia. Actualment País Basc i Navarra.

Supressió foralModifica

Després de la desaparició de la monarquia absoluta a Espanya, procés ocorregut entre 1812 i 1836, un dels principis del liberalisme era la construcció de l’estat liberal a Espanya de caràcter centralista i, per tant, la igualtat de lleis i d'institucions per a totes les províncies que quedava dividit l'Estat, car pervivien institucions polítiques i ordenaments jurídics distints, denominats furs, per als diferents territoris de la monarquia i fins i tot per a diferents sectors socials. Anteriorment, els territoris de la Corona d'Aragó ja havien perdut els seus furs a principis del segle XVIII a causa de la guerra de Successió (i no els van tornar a recuperar fins a l'actual règim democràtic) quan el rei Felip V va impulsar els decrets de Nova Planta, pels quals aquests territoris passaven a regir-se per les lleis de Castella, perdent els seus òrgans d'autogovern, en senyal de càstig per haver-se oposat al seu nomenament com a rei.

Els furs del Regne de Navarra i les províncies basquesModifica

El segle XIX, el Regne de Navarra i les províncies basques van aconseguir a la finalització de la Primera Guerra Carlina la promesa que el seu sistema privatiu seria mantingut, gràcies a la Llei de confirmació de Furs de 25 d'octubre de 1839. No obstant això:

Es van conservar algunes petites restes forals que, en les províncies basques de Guipúscoa i Biscaia que van ser suprimits per la dictadura franquista al ser considerades "províncies traïdores" per no haver participat en el seu favor en la revolta de 1936, mantenint-se en Àlaba i Navarra. La Constitució espanyola de 1978 en la seva Disposició Addicional Primera consagra el respecte i empara dels drets històrics dels territoris forals, retrotrayendo la legislació fins a 1841 i per això aquests territoris, constituïts actualment com les comunitats autònomes de Navarra i País Basc, conserven la independència en aspectes com el dret tributari, fiscal o civil entre altres peculiaritats. En Navarra la norma bàsica el seu règim d'autogovern és la peculiar Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra de 1982 i en el País Basc és l'Estatut de Gernika.

ReferènciesModifica

  1. Els furs, pels històrics privilegis que consagren, suscitaven recel en altres províncies, el que va proporcionar una excusa més al Govern d'Espanya per a la seva definitiva abolició: "en la qüestió de furs cal distingir dos elements, a saber: el fur que contrària obertament la unitat constitucional i establix entre els espanyols una desigualtat injusta i irritant; això és, l'exempció de pagar tributs i cinquenes, que gaudeixen les Províncies Basques, però no Navarra; i el fur que, trencant la unitat legislativa, però no la constitucional, i no perjudicant els drets de ningú, posa a aquestes províncies en possessió d'un especial règim administratiu i econòmic, de caràcter eminentment democràtic, envejat i celebrat amb raó per tots els liberals, tant d'Espanya com de l'estranger." (Revista Contemporánea, 1876) [1]

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica