Obre el menú principal

Ròmul Mascaró i Franquesa

Ròmul Mascaró i Franquesa (Lleida, 1844 - Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1893) fou un advocat i polític català. Durant el sexenni revolucionari va militar en el republicanisme i el 1869 fou enviat a una colònia penal al nord d'Àfrica.[1] Quan el general Arsenio Martínez Campos va fer el pronunciamiento que va iniciar la restauració borbònica fou nomenat membre de la diputació provisional de febrer de 1874 - gener de 1875. Després formà part del Partit Liberal Fusionista i fou elegit diputat pel Districte Segon de Barcelona a les eleccions de 1882. Fou elegit president de gener de 1883 a novembre de 1884. Durant el seu mandat va impulsar la construcció de les Institucions Provincials d'Institució Pública, la nova Casa de Maternitat i una Escola d'Ensenyament Professional.[2]

Infotaula de personaRòmul Mascaró i Franquesa
Biografia
Naixement 1844
Lleida (Segrià)
Mort 1893 (48/49 anys)
  President Diputació de Barcelona


Escudo de la provincia de Barcelona.svg  President de la Diputació de Barcelona 

Activitat
Ocupació Polític
Modifica les dades a Wikidata

Continuà com a membre de la Diputació de Barcelona elegit a les eleccions de 1884 i 1888 pel districte de Granollers. També era membre de l'Ateneu Barcelonès, del que en fou vicepresident el 1882-1883.[3]

ReferènciesModifica