Obre el menú principal

Raül IV de Valois o Raül III de Vexin i d'Amiens dit també Raül de Crépy[1] o Raül el Gran, mort el 1074, va ser comte de Valois de 1038 a 1074, i comte de Vexin i d'Amiens de 1063 a 1074. Era fill de Raül III de Valois, comte de Valois, i d'Adela de Breteuil.

Infotaula de personaRaül IV de Valois
Montdidier église St-Pierre (tombeau Raoul de Crépy).jpg
Nom original (fr) Raoul IV de Vexin
(fr) Raoul II de Péronne
(fr) Raoul III de Valois
(fr) Raoul de Crépy
Biografia
Naixement dècada del 1020
Mort 23 febrer 1074 (Gregorià) (39/49 anys)
Péronne
Lloc d'enterrament Montdidier
  Lay abbot Tradueix 

Altres
Títol Count of Valois Tradueix, count of Vexin Tradueix i count of Amiens Tradueix
Família Casa de Vexin
Cònjuge Anna de Kíev
Adele of Bar-sur-Aube Tradueix
Fills Simó de Vexin
Alix de Valois
Pare Raül III de Valois
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va succeir al seu pare el 1038 i va organitzar la resistència del camp blesès (de Blois) a la mort del comte Eudes II de Blois enfront del rei Enric I de França. Capturat per l'exèrcit reial el 1041, va canviar de camp i es va unir al capet, afavorint la seva política a la Xampanya. Va participar llavors a la batalla de Mortemer i només va poder eludir la captura mercès a la intervenció del seu vassall, Roger de Mortimer. Guillem el Conqueridor, un altre senyor feudal de Roger, li va retirar els seus feus en represàlia i Roger es va refugiar a la cort de Valois. Raül va continuar combatent al costat del rei de França i participarà en el setge de Thimert el 1057.

Després de la mort del rei Enric (1060) i de la regència que va seguir, les relacions entre França i Normandia es van suavitzar, i es va establir una pau relativa. El 1062, la mort del comte Heribert II del Maine, va incitar Gautier III de Vexin, un cosí de Raül, a reivindicar el Maine pels drets de la seva muller (filla del comte Heribert I del Maine), però va ser vençut per Guillem el Conqueridor i hauria mort poc després. Raül va heretar llavors els comtat de Vexin i d'Amiens, i va reconstituir en el seu benefici la unió dels tres comtats, separats a la mort del seu avi Gautier II el Blanc.

Durant aquest període, Normandia va agafar importància de cara als capets, i Raül, aïllat per l'escàndol del seu matrimoni amb Anna de Kíev, va preferir aliar-se amb el duc. Raül va morir el 1074 a Péronne el 23 de febrer segons certes fonts, o a Montdidier el 8 de setembre segons altres.

Matrimonis i fillsModifica

S'havia casat en primeres noves amb Adela (Aelis) de Bar-sur-Aube, filla i hereva de Nocher III, comte de Bar-sur-Aube, vídua de Renald de Semur, de Renard de Joigny i de Roger de Vignory. Van tenir:

Vidu es casa de nou amb Eleonor o Hannequez, hereva de Montdidier i Péronne.

Raül la va repudiar el 1060 per casar-se vers el 1061 amb Anna de Kíev, filla de Iaroslav el Savi, Gran príncep de Kíev, i vídua del rei Enric I de França. Aquest matrimoni va fer escàndol, ja que la vídua d'un rei de França procedent d'una família regnant no hauria d'haver-se casat amb un vassall, i la reina va haver d'abandonar la cort. Aquest matrimoni va aïllar políticament a Raül, i l'assumpte va arribar fins i tot a l'excomunió.

Enllaços externsModifica

Notes i referènciesModifica