Rafael Caria

poeta alguerès

Rafael Caria (l'Alguer, Sardenya, 1941 - 9 d'abril del 2008) va ser un filòleg i poeta alguerès.

Infotaula de personaRafael Caria
Rafael caria.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1941 Modifica el valor a Wikidata
l'Alguer (Sardenya) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 2008 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Activitat
Ocupaciópoeta, filòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

BiografiaModifica

Durant els anys setanta va ser un dels protagonistes del moviment ciutadà per la salvaguarda de la llengua algueresa, fou impulsor de la Lega per l'attuazione dell'articolo 6 della costituzione italiana, una plataforma que lluitava pel reconeixement, per l'Estat italià, dels drets de les minories lingüístiques. En el marc d'aquesta activitat, com a treballador de la companya aèria Alitalia, l'any 1977 va decidir anunciar els vols de l'aeroport de l'Alguer en català de l'Alguer i sard, desencadenant algunes accions repressives per l'empresa, que finalment foren retirades.[1] Caria va ser també regidor, abans pel Partit Comunista Italià i després per Sardenya i Llibertat, partit independentista d'esquerra que va contribuir a formar, i durant aquest període va ser un dels primers a fer servir l'alguerès en l'assemblea comunal. Autor de diversos estudis de lexicografia i de toponomàstica, reconegut poeta en l'àmbit català, fou un dels editors del prestigiós anuari acadèmic Revista de L'Alguer. Com activista cultural testimònia amb extrema coherència i respecte la dignitat de la seva llengua a dins de la societat. La primera obra reveladora de la personalitat i del pensament polític-lingüístic de Caria la trobem a la reedició amb la traducció en italià del llibre de Eduard Toda i Güell  Un Poble Català d'Itàlia.  Així al 1981 pública L'Alguer. Un Popolo catalano d'Italia que conté la més exhaustiva ressenya bibliogràfica fins a alhora publicada i una acurada introducció que podem considerar com u dels primers estudis sociolingüístics de l'alguerés i on posa en evidència l'important cambi de direcció de la “qüestió algueresa” que diventa un fet polític. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva preocupació pel futur del català a Sardenya. El 2006 fou escollit membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans com a especialista de Toponomàstica i Lexicografia algueresa, el primer alguerès que en va esdevenir membre.

ObresModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica