Rafael Pérez Sierra

Rafael Pérez Sierra (Madrid, 1935)[1] és un gestor d'arts escèniques, director, adaptador i muntador teatral, així com guionista de cinema espanyol, que ha ocupat diferents càrrecs públics de responsabilitat en els anys 1980 i 1990 en l'organització de l'estructura de la dansa i el teatre espanyol.[2][1]

Infotaula de personaRafael Pérez Sierra
Biografia
Naixement1935 modifica (84/85 anys)
Madrid modifica
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid modifica
Activitat
OcupacióGuionista, director de teatre, director i professor modifica
OcupadorRESAD
Q14634594 Tradueix
Centre Dramàtic Nacional
National Classical Theatre Company (en) Tradueix modifica
GènereDramatúrgia modifica
Premis

BiografiaEdit

Llicenciat en Dret per la Complutense de Madrid, no obstant això ha dedicat tota la seva vida a l'art dramàtic. Va començar a treballar com a ajudant al Teatro María Guerrero de Madrid. Va ser catedràtic de l'Escola de Canto i director en la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic, fins al seu nomenament com a director general de Teatre durant el primer govern d'Adolfo Suárez. Des de l'àmbit polític, va impulsar la creació del Centre Dramàtic Nacional i del Festival de Teatre Clàssic d'Almagro (1978), llavors dependent directament de la direcció general. Més tard, va ser fundador del Festival de Teatre Clàssic d'Olite.[3][2]

Després d'abandonar les responsabilitats polítiques, va poder dirigir el Festival d'Almagro (1986-1989, en substitució de César Oliva) i la Compañía Nacional de Teatro Clásico, que va ajudar a constituir en 1986, en dues ocasions, totes dues en substitució d'Adolfo Marsillach (1989-1991 i 1997-1999).[4]

Pérez Sierra ha destacat per les seves adaptacions del teatre clàssic espanyol, especialment del Segle d'OrCalderón i Lope de Vega, especialment—, a més d'altres autors no espanyols, com l'estatunidenc Arthur Miller o el francès, Pierre de Marivaux.[5] Entre les desenes de muntatges dels quals ha estat responsable, es poden trobar El médico de su honra, No hay burlas con el amor, ¿De cuándo acá nos vino? o La moza de cántaro. Ha estat també guionista de cinema, i juntament amb Pilar Miró, va preparar el d' El perro del hortelano, pel qual va rebre el Premi Goya al millor guió adaptat (1996) ex aequo amb Miró.[4][1]

PremisEdit

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[6]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1996 Millor guió adaptat El perro del hortelano Guanyador
XI Premis Goya[7]
Categoria Persona Resultat
Millor guió adaptat Pilar Miró
Rafael Pérez Sierra
Guanyadors

ReferènciesEdit

  1. 1,0 1,1 1,2 Mascarell, Purificación «Entrevista a Rafael Pérez Sierra: «Un adaptador ortodoxo sabe introducir las notas a pie de página en el espectáculo»». Tonos Digital. Revista de Estudios Filológicos. Universidad de Murcia, 29, julio 2015. ISSN: 1577-6921.
  2. 2,0 2,1 «Rafael Pérez Sierra». Olmedo Clasic. [Consulta: 13 maig 2016].
  3. Muez, Mikel «Rafael Pérez Sierra dirigirá el Festival de Teatro Clásico de Olite». El País, 19-02-2000 [Consulta: 13 maig 2016].
  4. 4,0 4,1 «Rafael Pérez Sierra, Olitense del año 2009». olite.es. [Consulta: 13 maig 2016].
  5. Haro Teglen, Eduardo «Marivaux, burgués y revolucionario». El País, 28-09-1993 [Consulta: 13 maig 2016].
  6. «Medallas del CEC a la producción española de 1996». Círculo de Escritores Cinematográficos. [Consulta: 23 juny 2018].
  7. El perro del hortelano, al web dels Premis Goya