Rafael Palmero Ramos

Rafael Palmero Ramos (Morales de Rey, 27 de juliol de 1936 - Alacant, 8 de març de 2021) fou un sacerdot catòlic espanyol que va ser bisbe auxiliar de Toledo (1987-1996), bisbe de Palència (1996-2006) i bisbe d'Oriola-Alacant (2006-2012).[1]

Infotaula de personaRafael Palmero Ramos
Mons. Palmero (35064668601).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 juliol 1936 Modifica el valor a Wikidata
Morales de Rey (província de Zamora) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 març 2021 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Escudo de la Diócesis de Palencia.svg  Bisbe de Palència
9 de gener de 1995 – 26 de novembre de 2005
Template-Bishop.svg  Bisbe d'Oriola-Alacant
26 de novembre de 2005 – 27 de juliol de 2012
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1959–) Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióMarcelo González Martín Modifica el valor a Wikidata

Escudo de Rafael Palmero Ramos.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Vida religiosaModifica

Ordenat sacerdot el 13 de setembre de 1959 a Astorga, cursa estudis d'humanitats i filosòfics i els dos primers anys de teologia al seminari conciliar d'Astorga. De 1961 a 1965 fou Secretari d'Estudis i Professor d'Eclesiologia i de Doctrina Social de l'Església al Seminari Major Diocesà d'Astorga; de 1963 a 1968 fou delegat episcopal de Càritas diocesana d'Astorga. De 1968 a 1972 fou secretari particular de l'arquebisbe de Barcelona Marcelo González Martín. Després, a Roma, va ampliar la seva formació teològica. Allí va obtenir la llicenciatura i el doctorat en Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana i la llicenciatura en Ciències Socials per la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs d'Aquino “Angelicum”. De 1972 a 1987 fou vicari general i professor del Seminari Major de Toledo i ardiaca de la seva catedral.

El 24 de novembre de 1987 va ser nomenat bisbe auxiliar de Toledo i bisbe titular de Pedena. Va rebre l'ordenació episcopal el 24 de gener de 1988. El 9 de gener de 1996 va ser traslladat a la seu episcopal de Palència. El 21 de gener de 2006, va prendre possessió del seu càrrec com a bisbe d'Oriola-Alacant a la Catedral d'Oriola.[2] Fins al 24 de desembre de 2005 va ser president del patronat Las Edades del Hombre.

El 5 de gener de 2011 va ser nomenat per Benet XVI membre del Pontifici Consell per a la Pastoral de la Salut. En la Conferència Episcopal Espanyola fou membre de la Comissió Episcopal de Pastoral i del Consell d'Economia de 1999 a 2012.[3] El juliol de 2012 es va jubilar.[4]

ObresModifica

  • 1990: Santidad es alegría, Editorial Monte Carmelo (Burgos).
  • 1992: El hombre más feliz de la tierra (2ª edición de Santidad es alegría), Editorial Monte Carmelo (Burgos).
  • 1994: Beato Hermano Rafael. ¡Sólo Dios! (Cartas a sus tíos), Editorial Monte Carmelo (Burgos).
  • 1998: Una diócesis con suerte: ¡Palencia tiene Trapa!, Editorial Monte Carmelo (Burgos).
  • 2000: Teología del dolor y de la enfermedad, Editorial Monte Carmelo (Burgos).
  • 2000: Una serena alegría, Editorial Monte Carmelo (Burgos).

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica