Ramón Cabau Guasch

Ramón Cabau Guasch (Lleida, 17 de novembre de 1924 - Mercat de la Boqueria, Barcelona, 31 de març de 1987) va ser un farmacèutic, advocat i un famós gastrònom i restaurador català.[1][2]

Infotaula de personaRamón Cabau Guasch
2014-10-06-Ramon-Cabau.jpg
Placa commemorativa de Ramon Cabau al Mercat de la Boqueria, Barcelona
Biografia
Naixement1924
Lleida (Segrià)
Mort31 març 1987 (62/63 anys)
Barcelona
Activitat
OcupacióFarmacèutic, advocat i restaurador
Modifica les dades a Wikidata
Detall de la placa commemoratica de Ramon Cabau al Mercat de la Boqueria

Llicenciat en Dret i Farmàcia, i amb estudis de peritatge agrícola, Cabau va obtenir la seva primera feina en una farmàcia del carrer de Gignàs, al centre de la ciutat, i al cap de poc temps va conèixer a una de les filles d'Agustí Agut, un dels patriarques de la restauració barcelonina, la parella va contraure matrimoni i Cabau es va integrar en el clan Agut, començant a treballar al restaurant familiar del mateix nom;[3] un restaurant que Agustí Agut i la seva esposa havien inaugurat el 1924, el mateix any del naixement de Ramon Cabau.[4]

Poc temps després, el 1962, Ramón Cabau es va independitzar laboralment del seu sogre i va obrir el seu propi restaurant molt a prop de l'establiment familiar, al carrer Trinitat, cantonada Avinyó, anomenat "Agut d'Avinyó", el nou local va acabar convertint-se en un famós restaurant. A la fi dels seixanta havia adquirit ja un notable prestigi, i en els setanta es va convertir en un temple de la gastronomia.[3]

Cabau es va convertir, al costat del seu Agut d'Avinyó, en tota una institució. Al seu restaurant s'experimentava amb la nova cuina i es treballava el producte de qualitat i de temporada. A més, Cabau, gaudia especialment d'una mena de cerimònia quotidiana a La Boqueria. No es limitava a comprar, suggeria idees, proposava millores, animava els venedors a incorporar un producte o un altre a la seva oferta. El 1984, però, Cabau va deixar el restaurant. Això, no el va impedir de seguir acudint a la Boqueria, convertit ara en proveïdor, i venent verdures de qualitat conreades a la seva finca de Canet, al nord de Barcelona.[3]

El 31 de març de 1987, com cada matí, Ramon Cabau va aparèixer a La Boqueria. Semblava baix d'ànim, però en realitat Cabau patia freqüents depressions des que va vendre el seu restaurant. Aquell dia va lliurar una flor a cadascun dels seus amics del mercat, va parlar amb diversos d'ells, va donar una última volta d'honor i, poc després de les nou, va demanar un got d'aigua. Amb l'aigua va ingerir una píndola de cianur. Va morir allà mateix. El dia del seu enterrament va ser acomiadat per milers de comerciants i clients del popular mercat barceloní de la Boqueria. Les seves restes mortals es van traslladar al cementiri de Montjuïc, on van rebre sepultura.[1]

Un dels carrerons que des de la Rambla s'endinsen a La Boqueria porta el nom de Ramon Cabau.[5]

Nèstor Luján es va convertir en el gendre de Ramon Cabau al casarse amb la seva filla Tin.[6][7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Homenaje popular al gastrónomo Cabau, que se suicidó en un mercado barcelonés». El País, 03-04-1987 [Consulta: 2 juliol 2018].
  2. Casals, Montserrat «Ramón Cabau, un 'señor de Barcelona'». El País, 01-04-1987 [Consulta: 2 juliol 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 González, Enric «Una declaración de amor». El País, 26-04-2009 [Consulta: 2 juliol 2018].
  4. «Una institución ciudadana. Agut, la casa de todos, un establecimiento con más de 85 años de historia». La Vanguardia (Hemeroteca), 09-12-2011, pàg. 10 [Consulta: 2 juliol 2018].
  5. Gayà, Catalina «A pie de calle: Ciudad nerviosa y desmemoriada». El Periódico, 11-05-2012 [Consulta: 2 juliol 2018].
  6. Suárez, Eugenio «¡Marchando una de cianuro! Sobre Ramón Cabau y Néstor Luján». La Nueva España, 26-07-2012 [Consulta: 2 juliol 2018].
  7. Anson, Rafael «Gairebé dues dècades sense Nèstor Luján Dinar amb ell permetia als contertulians gaudir d'un riquíssim i permanent anecdotari gastronòmic». La Vanguardia, 10-09-2014 [Consulta: 2 juliol 2018].