Peu de rata estret

(S'ha redirigit des de: Ramaria stricta)

El peu de rata estret[3] o peus de crist bord[4] (Ramaria stricta) és una espècie de fong pertanyent a la família Gomphaceae.[5]

Infotaula d'ésser viuPeu de rata estret
Ramaria stricta Modifica el valor a Wikidata

Exemplar fotografiat a Pennsilvània (els Estats Units) Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreGomphales
FamíliaGomphaceae
GènereRamaria
EspècieRamaria stricta Modifica el valor a Wikidata
(Pers.) Quél., 1888[1]
Nomenclatura
Sinònims
  • Clavaria condensata Fr., 1838
  • Clavaria kewensis Massee, 1896
  • Clavaria pruinella Ces., 1861
  • Clavaria stricta Pers., 1795[2]

Etimologia modifica

Derivat del llatí ramus (branca) i stricta (estreta, cenyida).[3]

Hàbitat modifica

És lignícola i viu sobre residus vegetals d'arbres caducifolis (pollancres vers, castanyers, etc.),[6] sovint sobre branquetes mig enterrades. És freqüent a la tardor.[3]

Característiques modifica

Fructificació coral·loide que surt d'una base blanquinosa, d'1 a 4 cm d'amplada, afuada cap a la part inferior i guarnida amb nombrosos cordonets miceliars blancs. A la part superior es ramifica en nombroses branques dretes, densament unides, de to ocraci, regulars, primes i paral·leles, acabades en diverses puntetes de color groc viu en els exemplars joves. La carn és elàstica, blanca i molt amarga. Les espores són el·lipsoïdals, verrucoses (algunes gairebé llises), grogoses, gutulades i de 9 x 4-5 micròmetres. Els basidis són estrets, claviformes, de 25-35 x 8-9 micròmetres i amb 4 esterigmes.[3][7]

Distribució modifica

Creix aïllada o en grups per tot Nord-amèrica[8] (més comuna entre les muntanyes Rocoses i el Pacífic,[9] com ara a l'estat de Washington[10] i Califòrnia)[11][12] i Europa[13][14] (com ara, Xipre, la Gran Bretanya, Itàlia, els Països Baixos, Irlanda, Suïssa[15] i les illes Anglonormandes).[2] És una espècie comuna a Mallorca.[16]

Confusió amb altres espècies modifica

Es podria confondre amb Ramaria formosa, tot i que aquesta és més grossa, molt menys ramificada, no té les branques paral·leles, el seu sabor no és amarg i no creix sobre fusta.[17]

Comestibilitat modifica

És rebutjable des del punt de vista culinari pel gust amarg i desagradable de la seua carn.[3]

Galeria d'imatges modifica

Referències modifica

  1. Species Fungorum (anglès)
  2. 2,0 2,1 Catalogue of Life Arxivat 2016-12-20 a Wayback Machine. (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Pascual i Lluvià, Ramon, 2014. Guia dels bolets dels Països Catalans. Cossetània Edicions, Guies de camp, núm. 2. ISBN 9788490342435. Pàg. 71. [1]
  4. Menorcaweb Arxivat 2004-12-20 a Wayback Machine. (català)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. Granada Natural (castellà)
  7. MykoWeb (anglès)
  8. Orr D. B., Orr R. T., 1979. Mushrooms of Western North America. Berkeley: University of California Press. Pàg. 68. ISBN 0520036565. [2]
  9. Exeter, R. L., Norvell, L. & Cázares, E., 2006. Ramaria of the Pacific Northwestern United States. United States Department of Interior, Bureau of Land Management: Salem, Oregon. ISBN 9780979131004. [3]
  10. Marr, C. D. & Stuntz, D. E., 1973. Ramaria of Western Washington (Bibliotheca Mycologica, Band 38). J. Cramer: Vaduz, Liechtenstein. ISBN 9783768209021. [4]
  11. Desjardin, D. E., Wood, M. G. & Stevens, F. A., 2015. California Mushrooms: The Comprehensive Identification Guide. Timber Press: Portland, Oregon. ISBN 9781604693539. [5]
  12. MushroomExpert (anglès)
  13. Cofradía Vasca de Gastronomía (castellà)
  14. Roger's Mushrooms Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (anglès)
  15. Breitenbach, J. & Kränzlin, F., 1986. Fungi of Switzerland. Vol. 2: Non-Gilled Fungi. Verlag Mykologia: Lucerna, Suïssa. ISBN 3856042202. [6]
  16. Bolets de les illes Balears (català)
  17. Associació boletaire B de Bolets (català)

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peu de rata estret