Obre el menú principal

Ramon Andrés i Cabrelles

Ramón Andrés i Cabrelles (Campanar, Ciutat de València, 1869 - València, 29 de gener de 1957) fou un escriptor valencià.[1]

Infotaula de personaRamon Andrés i Cabrelles
AndresCabrelles.jpg
Biografia
Naixement 1869
València
Mort 1957 (87/88 anys)
Modifica les dades a Wikidata

Fou considerat l'últim poeta de la Renaixença valenciana, amb una poesia d'estil paisatgista i jocflorarista.[2] Fill d'agricultors, va tenir una educació autodidacta i estudià dibuix a les classes nocturnes de l'Ateneu Obrer de València i de l'Acadèmia de Sant Carles.[1] Allí va conèixer Francesc Barber i Bas amb qui participà en les tertúlies literàries a l'escola d'artesans,[1] i el seu mestre, Constantí Llombart, de qui va ser secretari personal entre els 14 i els 24 anys.[2] Va conviure amb Llombart de 1885 a 1893 preparant l'edició del Diccionario Valenciano-Castellano de Josep Escrig i Martínez,[2] i la va acabar a la mort del seu mestre.[1] També col·laborà amb Lo Rat Penat i després amb l'Oronella, i guanyà la flor natural als Jocs Florals de València el 1894, 1909, 1928 i 1946.[1] Va publicar assíduament en la premsa periòdica: La Tronà, El Escándalo, Lo Rat Penat, La Degolla i Las Provincias.[1] En 1935 va aplegar els seus poemes en un llibre anomenat Versos vells, amb l'ortografia adaptada a les Normes de Castelló.[2] Publicà una biografia de Llombart plena d'anècdotes personals.[2] A partir de 1942, col·laborà també amb diversos llibrets de falla.[1]

Paral·lelament a la seua dedicació literària, és digna d'esment la seua faceta d'escultor. És obra seua el bust en bronze erigit el 1928 en memòria de Constantí Llombart al peu de la muntanyeta d'Elio, als Jardins del Real.[3]

ObresModifica

  • Versos vells (1935)
  • El bufó (1893)
  • Les males llengües
  • El toc del caragol (1936)
  • El camí nou (1932)
  • La Fe premiada (miracle)
  • L'horta vella (òpera musicada per Leopold Magenti)
  • Somnis de fantasia (1946)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Biografia al web de l'IIFV
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Baydal i Sala, Vicent. «Llombart i Blasco Ibáñez, una oportunitat perduda per al valencianisme». A: Vent de Cabylia. Històries de la història dels valencians. Llibres de la Drassana, p. 74-79. ISBN 978-84-943885-4-5. 
  3. Alcolea Campos, Maria Àngels. «Ramon Andrés i Cabrelles». Memòriavalencianista.cat. Fundació Josep Irla. [Consulta: 2 desembre 2015].