Ramon Godó i Pié

Ramon Godó i Pié (Igualada, 1825 - 1883) fou un empresari català, propietari de la fàbrica Igualadina Cotonera, i germà de Carles Godó i Pié i Bartomeu Godó i Pié, fundadors del diari La Vanguardia.

Infotaula de personaRamon Godó i Pié
Biografia
Naixement(es) Ramón Godó y Pié Modifica el valor a Wikidata
1825 Modifica el valor a Wikidata
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1883 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
Família
PareRamon Godó i Llucià Modifica el valor a Wikidata
GermansBartomeu Godó i Pié i Carles Godó i Pié Modifica el valor a Wikidata

Nasqué a Igualada l'any 1825, tercer dels nou fills de Ramon Godó i Llucià (1801-1865), alcalde d'Igualada i empresari tèxtil.[1] A diferència del seu pare i dels seus germans no va intervenir en política, i com a hereu se centrà en els negocis familiars.

La Igualadina Cotonera és un edifici d'Igualada, conegut popularment com el Vapor Vell, destinat a la fabricació de cotó que va ser construït entre 1841 i 1842. És la fàbrica de tipus "manxesterià" més antiga d'entre les que es conserven a Catalunya i fou constituïda com a "Compañía Fabril Igualadina" l'any 1842 per dotze socis que aportaren 266.000 pessetes.[2] Entre els socis hi figuraren diversos cotoners igualadins, encapçalats per Ramon Castells i Pié que aportà el 30% del capital, així com Ramon Godó Llucià,[3] pare de Ramon Godó i Pié. En la tardor de 1856, la societat passà a denominar-se "Sociedad Anònima Igualadina Algodonera", redefiní l'objecte social i donà entrada a nous socis.[4] Aquesta societat, que tenia dues unitats de producció a Igualada i una a Martorell, i es va dissoldre el 3 de maig de 1880, degut a problemes econòmics.[4]

L'any 1877 la fàbrica de teixits de Ramon Godó i Pié, comptava amb disset telers.[5] El 5 de febrer de 1881, enmig del procés de liquidació de la "Sociedad Anònima Igualadina Algodonera", Ramon Godó i Pié va adquirir l'edifici i els terrenys de la Igualadina Cotonera, sense incloure-hi la maquinària, per 30.500 pessetes.[4] El període posterior es caracteritzà per la forta conflictivitat social, amb una vaga que afectà a 3000 obrers d'Igualada durant 19 setmanes l'any 1881.[6]

Ramon Godó i Pié va tenir disset fills. El segon d'ells, Joan Godó i Llucià (1851-1935), conegut popularment com el Morrut i adscrit al partit liberal, va ser diputat provincial, diputat a Corts i alcalde d'Igualada.

Ramon Godó i Pié va morir el mes de gener de l'any 1883, després d'una llarga malaltia.[7] A partir de llavors, i sota la direcció ja de Joan Godó i Llucià, les societats que assumiran la direcció i la gestió de la indústria van ser Vídua i Fill de Ramon Godó (1884-1889) i Joan Godó Llucià (1889-1936).

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Anoia Diari, El Museu de la Premsa de Catalunya. Dossier Arxivat 2013-01-14 a Wayback Machine.
  2. festacatalunya.cat, LA IGUALADINA COTONERA, EL VAPOR VELL (1841-1842)
  3. Anoia Diari, 21 d'octubre 2009, Primer pas per la recuperació de la Igualadina Cotonera com a Museu
  4. 4,0 4,1 4,2 Raco.cat, Miscellanea Aqualatensia, El procés d'electrificació de la Igualadina Cotonera (1885-1914)
  5. Revista d'Igualada, núm. 21, Dibuixant somnis... Fabricant teixits. I. El jacquard, la resposta igualadina a la manca de recursos energètics al segle xix[Enllaç no actiu], per Jaume Ortínez i Vives
  6. Raco.cat, Miscellanea Aqualatensia, Trajectòria d'un procés d'industrialització frustrat pàgina 187, per Josep M. Torras i Ribé
  7. Periòdic "L'Escut Igualadí", núm. 23 (Igualada, 23 de gener de 1883), p. 3.