Joan Godó i Llucià

polític i empresari català

Joan Godó i Llucià (Igualada, 20 de febrer de 1851 - 3 de juny de 1935),[1] conegut popularment com el Morrut,[2] fou un polític i empresari català, fill de Ramon Godó i Pié i nebot dels fundadors de La Vanguardia Carles Godó i Pié i Bartomeu Godó i Pié.

Infotaula de personaJoan Godó i Llucià
Joan Godó i Llucià.jpg
Joan Godó i Llucià Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 febrer 1851 Modifica el valor a Wikidata
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juny 1935 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Escut heràldic d'Igualada.svg Alcalde d'Igualada
febrer 1930 – març 1930
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
16 maig 1910 – 2 gener 1914
← Frederic Rahola i TrèmolsManuel González i Vilart →
Circumscripció electoral: Districte electoral d'Igualada

Escut heràldic d'Igualada.svg Alcalde d'Igualada
febrer 1887 – desembre 1890 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Igualada Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata

TrajectòriaModifica

Joan Godó i Llucià, segon dels disset fills de Ramon Godó i Pié, dirigí i fou propietari de La Igualadina Cotonera, empresa tèxtil amb més de 500 treballadors on el 1885[1] s'hi va fer la primera instal·lació d'enllumenat elèctric d'Igualada amb producció pròpia.[3] Membre destacat del Partit Liberal a Igualada, en fou alcalde entre el 27 de febrer de 1887 i el 5 de desembre de 1890 i de nou en un breu període entre el 26 de febrer i el 18 març de 1930.[1] Durant el seu primer mandat com a alcalde es construïren les carreteres de Manresa, Valls i Carme i es van fer millores urbanístiques.[1] El 1899 va ser un dels fundadors del Cercle Mercantil.[1] Fou caporal del sometent del districte, que incloïa 34 pobles.[1]

Fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1910[4] i durant 12 anys fou diputat provincial.[1] Fou nomenat cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica i posseïa la medalla d'or del Bruc.[1]

El seu fill primogènit, Joan Godó i Pelegrí (1876-1957), fou el continuador dels negocis industrials de la família, i també arribà a ser alcalde d'Igualada (1906-1914).

A Igualada hi ha un carrer en honor de Joan Godó i Llucià. Està previst que l'edifici històric de La Igualadina Cotonera aculli en el futur el Museu de la Premsa de Catalunya segons el conveni signat entre l'ajuntament d'Igualada i el Grup Godó.[5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, ISBN 8423202461
  2. Anoia Diari, El Museu de la Premsa de Catalunya. Dossier Arxivat 2013-01-14 a Wayback Machine.
  3. Biografies anoienques
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  5. La Vanguardia, 21 d'octubre de 2009, El Museu de la Premsa de Catalunya ya es noticia (castellà)


Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Boyer i Ferrer
Josep Roca i Puget
Alcalde d'Igualada
 

1887-1890
(febrer-març) 1930
Succeït per:
Joan Figuerola i Fàbrega
Josep Lladó i Ferran