Grupo Godó

Grupo Godó
	(es) Grupo Godó de Comunicación, SA
	;
Dades
Tipus	empresa
Indústria	periodisme
Forma jurídica	societat anònima
Història
Creació	31 desembre 1956, Barcelona
Activitat
Produeix	La Vanguardia, El Mundo Deportivo, RAC1 i RAC 105
Governança corporativa
Seu	Torre Godó (Barcelonès);
Presidència	Xavier de Godó i Muntanyola (1987–)
Executiu en cap	Carles de Godó i Valls (2005–)
Filial	Catalunya Comunicació ; Godó Strategies ; Yaencontre ; Cre-a Impresiones de Catalunya ; La Vanguardia Ediciones ; Veranda TV
Lloc web	grupogodo.com

El Grupo Godó de Comunicación,^[1] o simplement Grup Godó, és un grup d'empreses dedicades a la comunicació constituït el 1998^[2] i amb seu a la Torre Godó (Diagonal, 477). El seu origen està vinculat als diaris La Vanguardia, fundat l'any 1881 pels germans Carles i Bartomeu Godó, i El Mundo Deportivo, fundat el 1906.

Història Modifica

Nissaga Godó Modifica

Els Godó són una família d'empresaris i polítics catalans activa des del segle xviii. El primer membre destacat de la dinastia familiar, originària de Valldellou (Llitera), fou Ramon Godó (Valldellou, 1717 - Igualada, 1798), d'ofici paraire, que es traslladà a Igualada juntament amb el seu fill Ramon Godó i Mas (Valldellou, 1742 - Igualada, 1813), el qual s'establí com a teixidor. El fill d'aquest darrer, Antoni Godó i Domingo (1777-1830), exercí com a fabricant d'indianes.^[3]

Durant la primera meitat del segle xix, el creixement de la indústria tèxtil va permetre a la família Godó assolir un alt nivell econòmic i de participació en la política municipal d'Igualada. La vinculació amb el tèxtil va continuar amb Ramon Godó i Llucià (1801-1865), el qual va exercir d'alcalde d'Igualada. Ramon Godó i Llucià va tenir nou fills. El tercer, i hereu, Ramon Godó i Pié (1825-1883), no va intervenir en política i va ser el qui, l'any 1881, va adquirir la fàbrica de la Igualadina Cotonera, en la qual el seu pare ja tenia una participació des de l'inici.

Per contra, els seus germans Carles Godó i Pié (Igualada, 1834 - Teià, 1897) i Bartomeu Godó i Pié (Igualada, 1839 - Barcelona, 1894) s'instal·laren a Barcelona l'any 1856^[4] per posteriorment traslladar-se a Bilbao i Oviedo, on establiren delegacions comercials de la indústria tèxtil familiar, però la crisi prèvia a la Tercera guerra carlina (1872-1876), els obligà a tancar-les i a retornar a Barcelona.^[4] Juntament amb Pere Milà i Pi fundaren Godó Hermanos y Cía, compraren una fàbrica de filats de jute i en constituïren una altra, subsidiària, de teixits de jute. Aquesta última es mantingué activa fins a la pèrdua dels territoris colonials espanyols, l'any 1898, però la de filats continuà funcionant, malgrat no disposar dels principals proveïdors de matèries primeres, amb el nom de Godó y Trías. La fàbrica de jute construïda el 1882 al Poblenou fou coneguda amb el nom d'El Cànem.

Ambdós germans foren membres actius del Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta i ocuparen diversos càrrecs polítics nivell local i nacional. L'any 1881 fundaren el diari La Vanguardia amb l'objectiu inicial de difondre les seves doctrines polítiques.^[5]^[6] La celebració de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 significà un important canvi per al diari, que passà a ser un mitjà independent, amb col·laboradors de renom i una àmplia xarxa de corresponsals.^[4]

El fill de Carles, Ramon de Godó i Lallana (1864-1931), mantingué la línia política dels seus predecessors, impulsà el creixement de la publicació periòdica i creà una indústria paperera, Papelera Godó, que aportava al diari el paper necessari per a la seva publicació. L'any 1916 fou nomenat comte de Godó pel rei Alfons XIII.

El seu successor, Carlos Godó Valls (1899-1987), amplià el negoci periodístic i consolidà un important grup editorial, amb activitats diversificades en els sectors de la radiodifusió i la televisió.^[7] El seu fill, Javier Godó Muntañola (1941-) és l'actual president del grup.