Ramon Martí (teòleg)
Ramon o Raimon Martí (~1230 -1284) va ser un frare dominic de l'escola de Ramon de Penyafort, el millor especialista en coneixements aràbics i jueus del seu temps, així com un aferrissat lluitador teològic contra l'islam i el judaisme. És autor d'un Vocabulista in arabico, diccionari àrab-llatí per a ús dels missioners cristians, i d'una Explanatio symboli apostolorum, on resumia els arguments apologètics a favor de la fe cristiana.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1215 (Gregorià)  Subirats (Comtat de Barcelona) |
| Mort | 1285 (Gregorià) (69/70 anys) Barcelona (Corona d'Aragó) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Prengué els hàbits al convent de Santa Caterina de Barcelona i fou un dels vuit escollits pel mestre general de l'ordre Joan de Wildeshausen, per estudiar àrab, hebreu i caldeu. El 1263 va intervenir en la gran controvèrsia pública que hi va haver a Barcelona entre teòlegs cristians i rabins (com ara Salomó ben Adret), en la qual els segons van aguantar molt bé. Com a conseqüència del resultat de la disputa, Ramon Martí es va llançar a escriure el Capistrum iudeorum, molt polèmic, contra jueus i sarraïns. Poc després amb Francesc Cendra viatjaren a Tunis a convertir moros i retornaren a Aigüesmortes (setembre de 1269), passant a peu per Montpeller camí de Barcelona.[2]
Per la difusió que tingué, destaca sobre les seves obres el Pugio fidei contra iudaeos (1278) (altament conegut com el “Punyal de la fe”) escrit en llatí i farcit de textos en hebreu de totes les provinences: Bíblia, Talmud, Mixnà, Alcorà, Maimònides, Moisès ibn Ezra, Avicenna, Algatzell, Alfarabi i Averrois.[3] Aquesta ha estat una de les obres apologètiques més divulgades, perquè al costat d'una erudició en matèries orientals pràcticament immillorable al seu temps, va saber utilitzar l'arsenal conceptual que havia elaborat el company d'hàbit Tomàs d'Aquino a la Summa contra Gentes.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Pensament medieval». Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juny 2013].
- ↑ Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 392-396 [Consulta: 2 octubre 2013].
- ↑ Philippe Bobichon, "Quotations, Translations, and Uses of Jewish Texts in Ramon Martí's Pugio Fidei" in The Late Medieval Hebrew Book in the Western Mediterranean. Hebrew Manuscripts and Incunabula in Context, J. del Barco (dir.), Brill, 2015, pp. 266-293 online ; Philippe Bobichon, « La ‘bibliothèque’ de Raymond Martin au couvent Sainte-Catherine de Barcelone : sources antiques et chrétiennes du Pugio fidei (ca 1278) » in N. Bériou, M. Morard, D. Nebbiai (dir.), Entre stabilité et itinérance. Livres et culture des ordres mendiants, Brepols, Turnhout, 2014, pp. 329-366 online ; Philippe Bobichon, "Citations et traductions du Guide des égarés dans le Pugio fidei de Ramon Martí (Barcelone, xiiie siècle)", Yod, 22 | 2019, pp. 183-242 online