Ranlo d'Empúries

quarta abadessa de Sant Joan de les Abadesses

Ranlo d'Empúries (Empúries, 890 Sant Joan de les Abadesses, 962) (Empúries, Alt Empordà, aprox. 890 - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 962) fou la quarta abadessa de Sant Joan de Ripoll[1] entre els anys 955 i 962.[2]

Infotaula de personaRanlo d'Empúries
Biografia
Naixement890 Modifica el valor a Wikidata
Empúries Modifica el valor a Wikidata
Mort962 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Sant Joan de les Abadesses Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAbadessa Modifica el valor a Wikidata
Activitat955 Modifica el valor a Wikidata –  962 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesDelà Modifica el valor a Wikidata i Quíxol Modifica el valor a Wikidata
GermansVirgília d'Empúries Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Ranlo era filla del comte Delà I d'Empúries[3] i de Quíxol (germana de Guifré el Pilós) i germana de Virgília, l'amant del comte Miró II de Cerdanya.[2]

Núpcies i descendentsModifica

Va ingressar al monestir en quedar-se vídua i sense fills tot i que hi ha historiadors que la fan casada, en primeres núpcies amb un tal Miró, amb qui tingué un fill, Miró, i en segones núpcies amb Sunifred de Besalú amb qui tingué dos fills més, Sunifred i Quintillona.[2]

Fets destacatsModifica

Fou nomenada abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses l'any 955. Augmentà el patrimoni del monestir amb la cessió de l'indret de Juïgues, a l'Empordà, que rebé de la seva germana Virgília i altres béns a Vallfogona (Ripollès) i Cerdanya, també reedificà i féu consagrar pel bisbe Ató de Vic les esglésies de Vidrà, Llaés, Sora i Vallfogona, situades en les possessions del monestir (960).[1] La seva habilitat política la va portar, al final dels seus dies, a negociar un intercanvi d'alous entre el comte Sunifred de Cerdanya i el de Besalú.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Ranló d'Empúries». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 maig 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Sanmartí, Carme i Montserrat (ed.). Catalanes del IX al XIX (en català). Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 25. ISBN 9788497663830. 
  3. Costa i Pareta, Maria Mercè «Les genealogies comtals catalanes». 23 Symposium Internacional sobre els orígens de Catalunya, 1991, pàg. 447-462 [Consulta: 16 maig 2018].