Ras Karkar
Ras Karkar (àrab: رأس كركر, Raʾs Karkar) és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 11 km al nord-oest de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 2.128 habitants en 2016[1]
رأس كركر | ||||
Tipus | poble | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Vila | ||||
Graella palestina | 159/150 | |||
Població humana | ||||
Població | 1.956 (2017) (0,14 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 13.521 dúnams | |||
Organització política | ||||
Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 689 | |||
Fus horari | ||||
Història
modificaS'hi ha trobat terrissa de l'època hel·lenística, mameluca i dels primers anys del domini otomà.[2]
Època otomana
modificaLa vila, també coneguda com a Ras Ibn Samhan, està rodejada d'un castell en una muntanya alta, rocosa i densa, envoltada per arbres de cactus. Un dels nombrosos poblats tron (un poble central dominat per una família semi-feudal que controlava desenes de pobles al seu voltant) a Palestina (Palestina), el castell de la família Samhan, erigit en els segles XVIII o XIX, és objecte d'un esforç de preservació, i proveïa el gran poder i riquesa que tenien els seus propietaris en aquella època.[3][4]
El cap xeic de la família Simhan era Isma'il, qui fou mort per Ibrahim Paixà en l'aixecament de 1834. Després d'Isma'il, n'esdevingueren caps Hasan es-Sa'id i Mohammah ibn Isma'il.[5]
Edward Robinson hi va passar en 1838 i va descriure el lloc com "un castell".[6][7]
Una llista de pobles otomans de 1870 va demostrar que Ras Karkar tenia 16 cases i una població de 74, tot i que el recompte de població només incloïa homes.[8][9]
En 1883 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund descriu Ras Kerker com «un petit poble en una posició elevada, amb una font inferior al nord, al mig del poble hi ha una fortalesa construïda fa 50 anys. El lloc era la seu de la gran família nativa dels Beni Simhan.»[10]
El 1896 es va estimar que la població d' Er-Ras era de 210 persones.[11]
Època del Mandat Britànic
modificaEn el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població de Ras Kerker 209 musulmans,[12] incrementats en el cens de 1931 a 291 musulmans, en un total de 75 cases.[13]
En 1945, la població era de 340 musulmans,[14] mentre que l'àrea total de terra era de 5,883 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[15] D'aquests, 3,366 eren per a plantacions i regadiu, 1,237 per a cereals,[16] mentre 12 dúnams eren sòl edificat.[17]
Després de 1948
modificaEn la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Ras Karkar fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.
Referències
modifica- ↑ «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 20 setembre 2017].
- ↑ Finkelstein et al, 1997, p. 221
- ↑ Gaza: à la croisée des civilisations: contexte archéologique et historique. CHAMAN Edition, 2007, p. 16. ISBN 978-2-9700435-5-3.
- ↑ Grossmann 1986:358, cited in Finkelstein et al, 1997, p. 222
- ↑ Macalister and Masterman, 1905, p. 354
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol. 2, p. 133
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol. 3, pp. 58, 62
- ↑ Socin, 1879, p. 159
- ↑ Hartmann, 1883, p. 126, also noted 16 houses
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, pp. 294-295
- ↑ Schick, 1896, pp. 122, 124
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 17
- ↑ Mills, 1932, p. 50.
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 26
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 65
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 112
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 162
Bibliografia
modifica- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Macalister, R.A.S.; Masterman, E.W.G. «The modern inhabitants of Palestine». Quarterly statement - Palestine Exploration Fund, 37, 1905, pàg. 343–356.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E. H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.