Rashtrapati Bhavan és la residència oficial del President de l'Índia, localitzada a la capital, Nova Delhi. Fins a 1950 era coneguda com a Casa del Virrei i va servir com a residència del Governador General de l'Índia.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Rashtrapati Bhavan
Imatge
Nom en la llengua original(hi) राष्ट्रपति भवन Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusResidència oficial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteEdwin Lutyens Modifica el valor a Wikidata
Empresa constructoraCharles Hardinge Modifica el valor a Wikidata
Construcció1929 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1929 Modifica el valor a Wikidata
Úsresidència oficial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaNew Delhi district (Índia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 28° 36′ 51″ N, 77° 11′ 59″ E / 28.6143°N,77.1998°E / 28.6143; 77.1998
Format perRashtrapati Bhavan Museum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Edifici patrimonial de grau I del Consell Municipal de Nova Delhi
Activitat
Propietat deGovern de l'Índia Modifica el valor a Wikidata
Lloc webrashtrapatisachivalaya.gov.in… Modifica el valor a Wikidata
Casa presidencial o Rashtrapati Bhavan.

El 1911 es va decidir traslladar la capital del país des de Calcuta a Delhi. Mentre el disseny de la nova ciutat prenia forma, la casa del governador general va rebre una posició predominant. L'arquitecte britànic Edwin Lutyens, principal artífex de la nova planificació de la ciutat, va ser l'encarregat de dissenyar l'edifici.[1]

Es va decidir per un disseny clàssic, amb colors i detalls inspirats en l'arquitectura local. Lutyens es va sentir orgullós de la seva obra en saber que el nou edifici no rebria el nom de “Casa del Governador”, nom que rebien la majoria de les residències dels governadors, sinó Casa del Virrei.

La construcció de l'edifici va finalitzar el 1929 i va ser oficialment inaugurat el 1931, al mateix temps que la resta de les obres de la ciutat de Nova Delhi. Després de la independència de l'Índia el 1947, el governador transitori va seguir residint a l'edifici fins a l'any 1950 quan va ser succeït pel president en proclamar-se la República de l'Índia. La residència va ser reanomenada com Rashtrapati Bhavan.

L'entrada de l'edifici es realitza a través d'un jardí que recorda als jardins mogols de la regió de Caixmir. Les columnes frontals presenten el dibuix de diverses campanes. L'arquitecte Edwin Lutyens sostenia que si les campanes no sonaven, l'Imperi Britànic mai acabaria.

L'arquitectura del palau és una mescla entre l'estil europeu i l'indi, evidenciant un clar sincretisme d'elements de l'Imperi mogol, i de l'art budista i hinduista. Té un total de 340 habitacions que ocupen una superfície de 19.000 m². En la seva construcció es van utilitzar més de 700 milions de maons i 85.000 m³ de pedra. Es va usar molt poc acer.

Referències modifica

  1. Kahn, Jeremy «Amnesty Plan for Relics of the Raj». The New York Times, 30-12-2007 [Consulta: 26 juny 2012]. «He also invented his own "Delhi Order" of neo-Classical columns that fuse Greek and Indian elements.»