Ratpenat de nas tubular de l'illa Negros
El ratpenat de nas tubular de l'illa Negros (Nyctimene rabori) és una espècie de ratpenat pertanyent a la família Pteropodidae, que fou descobert per a la ciència l'any 1984.[3]
Nyctimene rabori  | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 | |
| Espècie amenaçada | |
| UICN | 14953 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Pteropodidae |
| Gènere | Nyctimene |
| Espècie | Nyctimene rabori (Heaney & Peterson, 1984)[1][2] |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Descripció
modifica- Fa 142 mm de llargària total, amb una cua de 25 mm, orelles de 20 mm, avantbraços de 76 mm i una envergadura alar de 55 cm.
- Les femelles són de color marró daurat clar o beix, mentre que els mascles presenten una coloració marró xocolata fosca.
- Orificis nasals tubulars de 6 mm de llarg i separats l'un de l'altre.
- Tots dos sexes tenen una franja fosca que s'estén des dels muscles fins a la cua i taques clares a les orelles i les ales.[3][4]
Reproducció
modificaLes femelles donen a llum una cria cada any entre l'abril i el maig. Les femelles joves esdevenen prenyades al voltant dels 7-8 mesos d'edat i pareixen el seu primer cadell 4 o 5 mesos més tard. En canvi, els mascles arriben a la maduresa sexual una mica més tard que les femelles (al voltant d'un any d'edat). La lactància dura entre 3 i 4 mesos.[3][5][6]
Alimentació
modificaÉs probable que mengi fruites i, potser també, insectes. Hom creu que és un dispersor de llavors dels arbres fruiters i que ajuda a controlar les poblacions de plagues d'insectes.[3]
Hàbitat
modificaViu a les capçades de les zones forestals de clima tropical.[3]
Distribució geogràfica
modificaÉs un endemisme de les illes Filipines: Negros (la subpoblació més nombrosa), Cebú i Sibuyan.[3][5][7][8][9]
Costums
modificaDorm al bosc (mai en coves), poques vegades vola lluny del seu lloc habitual i gairebé mai s'aventura en terres d'ús agrícola.[10]
Estat de conservació
modificaLes activitats humanes (principalment, la desforestació i la tala il·legal) han causat la pèrdua de bona part de l'hàbitat forestal d'aquesta espècie i això ha provocat que d'ençà de la dècada de 1950 la seva població hagi minvat dràsticament. Avui en dia, hom creu que no n'hi ha més de 2.500 exemplars i cap subpoblació depassa els 250 individus.[11][3][5]
Referències
modifica- ↑ Heaney, L.R. i R.L. Peterson, 1984. "A New Species of Tube-Nosed Fruit Bat (Nyctimene) from Negros Island, Philippines (Mammalia: Pteropodidae)." Occasional Papers of the University of Michigan Museum of Zoology, Núm. 708.
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Info (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 ARKive Arxivat 2010-08-11 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ Cariño, A. B., 2004. Studies of fruit bats on Negros Island, Philippines. Siliman Journal 45: 137-159.
- ↑ Tamblyn, A., Turner, C., Turner, A. i Raines, P., 2005. A comparative study of the habitats of the Upper Imbang-Caliban Watershed, North Negros Forest Reserve, Negros Occidental, Philippines. Negros Forest and Ecological Foundation, Inc., Coral Cay Conservation, Londres.
- ↑ Vinciguerra, L. B. i Muller, R. A., 1993. Neue Erkenntnisse uber die Verbreitung des Rohrennasen Flughunds Nyctimene rabori Heaney and Peterson, 1984 auf den Philippinen (Mammalia: Pteropodidae). Jahrbuch des Naturhistorischen Museums Bern 11: 125-129.
- ↑ Vanishing Treasures Arxivat 2010-12-31 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Ong, P., Rosell-Ambal, R.G.B., Tabaranza, B., Heaney, L., Ingle, N.R., Carino, A., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Alcala, E.; Helgen, K. (2020). "Nyctimene rabori." 2020 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2020. [Consulta: 3 abril 2023]
Bibliografia
modifica- Altringham, J.D., 1996. Bats - Biology and Behaviour. Oxford University Press, Oxford.
- Groombridge, B. (ed.), 1994. 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa.
- Heaney, L.R. i Heideman, P.D., (1987). Philippine Fruit Bats: Endangered and Extinct. BATS Magazine, 5(1): 3-5.
- IUCN Conservation Monitoring Centre, 1986. 1986 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
- UICN, 1990. Llista Vermella d'Animals Amenaçats de la UICN 1990. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
- Mickleburgh, S.P. et al., 1992. Old World Fruit Bats - An Action Plan for their Conservation. IUCN/SSC, Gland, Suïssa.
- Nowak, R.M., 1994. Walker's Bats of the World. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
- Olson & Dinerstein, 1998. The Global 200: a representation approach to conserving the Earth's most biologically valuable ecoregions. Cons. Biol. 12:502.
- Simmons, N. B., 2005. Order Chiroptera. A: D. E. Wilson i D. M. Reeder (eds), Mammal Species of the World, pàg. 312-529. The Johns Hopkins University Press, Baltimore, MD.
- Wilson, Don E. i DeeAnn M. Reeder, eds., 1993. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference. 2a edició. Smithsonian Institution Press. Washington DC. xviii + 1207. ISBN 1-56098-217-9.
Enllaços externs
modifica
- BioLib (anglès)