Ray Milland

actor gal·lès

Ray Milland (Neath, Gal·les, 3 de gener de 1905 – Torrance, Califòrnia, Estats Units, 10 de març de 1986) va ser un actor, director de cinema i productor britànic.

Infotaula de personaRay Milland
Ray Milland in A Life of Her Own trailer 2.JPG
Ray Milland a A Life of Her Own (1950)
Biografia
NaixementReginald Alfred John Truscott-Jones
3 gener 1907 Modifica el valor a Wikidata
Neath (Gal·les) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1986 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Torrance (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatRegne Unit Regne Unit
Estats Units Estats Units
Activitat
Ocupacióactor, actor de televisió, productor de cinema, actor de teatre, actor de cinema, director de cinema, guionista, director de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1929 Modifica el valor a Wikidata –  1985 Modifica el valor a Wikidata
PartitCalifornia Republican Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Papers destacatsReap the Wild Wind
The Lost Weekend
Crim perfecte
Família
CònjugeMuriel Frances Weber (1932-1986)
Premis

IMDB: nm0001537 Allocine: 1635 Allmovie: p102824 TCM: 131656 TV.com: people/ray-milland IBDB: 53024
Discogs: 2278280 Find a Grave: 6283189 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

De nom, Reginald Truscott-Jones, estudia al King's College. El seu començament a Hollywood se situen el 1931. Petits papers a Blonde Crazy de Roy Del Ruth, Bought d'Archie Mayo i Ambassador Bill de Sam Taylor. El 1933, roda algunes pel·lícules a Anglaterra. És contractat per la Paramount el 1934. Estrella de la sèrie Meet Mr McNutley (1953-1954). Després protagonista de la sèrie policíaca Markham (1959-1960, 60 títols).[1]

El genet estrellaModifica

Protagonista d'una dilatada filmografia que s'inicia en l'etapa del cinema mut en el Regne Unit i continua camí de l'estelat a Hollywood, Ray Milland fou una presència familiar en el cinema i la televisió durant quasi sis dècades, transitant per tots els generes, exercint com a galà, heroi, anti-heroi i, sobretot en l'última etapa del seu recorregut professional, com a dolent. El cinema i més tard la TV li van permetre arribar a distintes generacions en una de les trajectòries professionals més amplies que es recorden en l'audiovisual.[2]

No obstant, res indicava que la interpretació seria finalment la seva ocupació durant gairebé seixanta anys. Els seus primers intents d'obrir-se pas professionalment restaven vinculats més a la seva habilitat com a genet, la qual havia adquirit pel seu oncle, criador de cavalls. La seva perícia era tal en aquestes feines que quan comptava 21 anys entrà a formar part de l'"Household Cavalry" de la Guardia de la Família Reial. A més, era un esportista nat, expert en esgrima, boxa i tir amb rifle. Però després que el seu padrastre el privés dels ingressos que necessitava per a mantenir aquesta trajectòria tingué de cercar feina com actor en els escenaris teatrals de Londres, donant principi a la que hauria d'esser la seva verdadera carrera, en la que debutà primer amb el nom artístic de Spike Milland i més tard com Raymond Milland.[2]

La seva entrada al cinema es produí mercès a la seva amistat amb una popular actriu dels anys vint Estelle Brody, la qual el presentà al productor cinematogràfic que li donà la seva primera oportunitat davant les càmeres al costat d'ella. Milland no dubtà en acceptar l'oferta i després de diverses pel·lícules en les que ni tan sols assolí aparèixer en els crèdits aconseguí el seu primer rol protagonista en temps rècord en la seva tercera pel·lícula: The Lady From the Sea, un romanç, mantenint encara el nom artístic de Raymond Milland. No necessità més per a destacar el suficient en el cinema britànic perquè li arribés una oferta de l'estudi de Hollywood Metro Goldwyn Mayer, que li signà contracte malgrat no arribà a proporcionar-li massa oportunitats de lluir els seu talent davant les càmeres, més enllà d'un treball junt a Charles Laughton i Maureen O'Sullivan en l'intriga criminal Payment Deferred, dirigida per Lothar Mendes. Insatisfet amb la seva feina als Estats Units, Milland tornà al seu país natal, abans de retornar a Hollywood amb un contracte signat amb l'estudi pel que treballaria durant quasi quasi la resta de la seva trajectòria professional, Paramount.[2]

Milland fou estrella d'aquesta companyia entre 1934 i 1948, i a més, destacà com un dels actors més fiables de la mateixa cara al seu rendiment en la taquilla, després d'un inici com a secundari que li ocupà una dècada abans de començar amb la seva trajectòria com a protagonista.[2]

Fixat habitualment coma tipus elegant, galà aristocràtic, i similar, d'aquesta primera etapa destaquen els seus treballs com el detectiu Bulldog Drummond a Bulldog Drummond Escapes, i sobretot el seu rol de germà de Gary Cooper en el clàssic del gènere d'aventures sobre la legió estrangera francesa Beau Geste, a més del drama romàntic Hotel Imperial, que reforçà la seva imatge de galà protagonista.[2]

Consagració i premisModifica

Pels anys 1940 seguí guanyant protagonisme, per exemple acompanyant a John Wayne, en qualitat de co-protagonista a Reap the Wild Wind (1942), superproducció d'aventures en la que treballà a les ordres de Cecil B. DeMille. Però la verdadera consagració com actor li arribà el 1946, quan guanyà l'Oscar al Millor Actor pel seu treball per a Billy Wilder a The Lost Weekend, interpretant a un alcohòlic. Per aquesta mateixa pel·lícula seria guanyador també com a millor actor en el Festival de Canes i amés aconseguí un Globus d'Or en la mateixa categoria, sent nominat a aquest últim premi també el 1953 pel seu treball The Thief.[2]

La seva vida privada restà marcada per un dels matrimonis més llargs de la història de Hollywood, amb Muriel Frances Weber. Es casaren el setembre de 1932 i van romandre junts fins al moment de la mort de l'actor, víctima d'un càncer de pulmó. Tingueren un fill, Dan Milland, nascut el març de 1940 i que intentà seguir la carrera del seu pare davant les càmeres amb un parell de papers com actor i després tingué seriosos problemes d'abús de drogues, abans de suïcidar-se el 1981 quan comptava només 41, anys, i una filla adoptiva, Victòria Milland.[2]

FilmografiaModifica

ActorModifica

CinemaModifica

TelevisióModifica

DirectorModifica

ProductorModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. Jean-Pierre Coursodon i Bertrand Tavernier: "Trenta anys de cinema estatunidenc". 1970
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Revista de cinema “ACCIÖN de desembre de 2020 (ISSN: 2172-0517)

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ray Milland