Records

pel·lícula de 1980 dirigida per Woody Allen

Records (títol original en anglès Stardust Memories)[1] és una pel·lícula de Woody Allen, una comèdia àcida i molt autoreferent amb reminiscències a la pel·lícula Fellini 8 ½ de Federico Fellini.

Infotaula de pel·lículaRecords
Stardust Memories
Fitxa
DireccióWoody Allen
Protagonistes
Woody Allen
Charlotte Rampling
Jessica Harper
Marie-Christine Barrault
Director artísticSteven Jordan
ProduccióRobert Greenhut
Dissenyador de produccióMel Bourne Modifica el valor a Wikidata
GuióWoody Allen
MúsicaDick Hyman
FotografiaGordon Willis
MuntatgeSusan E. Morse
VestuariSanto Loquasto
DistribuïdorUnited Artists
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1980
Durada91 minuts
Idioma originalanglès
RodatgeNova Jersey Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost10.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació10.389.003 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia
Drama
Qualificació MPAAPG Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0081554 Filmaffinity: 964279 Allocine: 2534 Rottentomatoes: m/stardust_memories Letterboxd: stardust-memories Mojo: stardustmemories Allmovie: v46653 TCM: 17782 TV.com: movies/stardust-memories AFI: 56508 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

En Sandy Bates (Woody Allen) és un cineasta cansat de fer pel·lícules de comèdia. En un moment dolent de la vida, els executius d'un estudi volen tallar el final desesperat de la seva propera pel·lícula per fer-lo més comercial. Alhora, és convidat a un festival de retrospectiva de les seves pel·lícules, on és assetjat per fanàtics.

És aquí on coneix la Daisy (Jessica Harper), una violinista que li fa recordar la seva ex-xicota, problemàtica, Dorrie (Charlotte Rampling), però la seva xicota francesa Isobel (Marie-Christine Barrault) el visita amb els fills. Incapaç de decidir-se sobre qui estimar, quin nou final posar a la pel·lícula i lluitar contra els dimonis del passat, fantasieja sobre la seva pròpia mort i promet a Isobel reescriure no només el final de la seva pel·lícula, sinó també el de la seva vida. La pel·lícula es tanca amb els protagonistes sortint de la sala de projecció del festival, comentant la mateixa pel·lícula.

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica