Reelaboració tafonòmica

La reelaboració tafonòmica és un procés propi de la fase fossildiagenètica, pel qual les restes fòssils sofreixen un desenterrament i desplaçament, per tornar a ser soterrades.^[1]^[2]^[3] Això implica que es poden trobar fòssils en estrats d'edat diferent a l'edat de la resta.^[4] Als fòssils que han sofert aquest procés se'ls denomina fòssils reelaborats.

Gràfic que mostra diversos motles interns d'ammonits soterrats en el sediment. Els fòssils de color groc que es troben englobats en el sediment taronja han sofert un procés de reelaboració tafonòmica. Els ammonits grocs són més antics que els taronja, tot i que es troben en el mateix estrat

Criteris per a reconéixer-ne la reelaboració modifica

Hi ha diferents criteris per adeterminar quan un fòssil és reelaborat:^[5]

Diferències en l'estructura, textura i composició entre el motle intern i el sediment que l'engloba.
La presència en motles interns de diferents generacions de sediments separats per fases de cimentació.
Presència d'estructures geodes incongruents o inverses.
Presència de facetes de desgast en motles interns.
Presència de bioerosió o restes d'organismes colonitzadors en motles interns.

Vegeu també modifica

Principi de successió faunística

Referències modifica

↑ «Fósiles de intervalos sin registro estratigráfico: una paradoja geológica». A: Aguirre, Emiliano & Morales, Jorge. Registros fósiles e historia de la tierra. Complutense, 1997, p. 82. ISBN 9788489365926.
↑ ; Fernández-López, Sixto; Tent-Manclús, José E. & Yébenes, Alfonso «Itinerario Paleontológico por el cerro de la Cruz (Sierra de Reclot)». A: Alfaro, P.; Andreu, J.M.; Estévez, A.; Tent-Manclús, J.E.; Yébenes, A.. Geología de Alicante, 2004, p. 250. ISBN 8486980070.
↑ Molina, Eustoquio «El análisis tafonómico en Micropaleontología: particularidades tafonómicas de los microfósiles». Comunicación de la II Reunión de Tafonomía y Fosilización, 1996. 241-246.^{[Enllaç no actiu]}
↑ Universitat Complutense. «Procesos de fosilización y estados de conservación». [Consulta: 24 juny 2010].
↑ Fernández López, Sixto «Criterios elementales de reelaboración tafonómica en ammonites de la Cordillera Ibérica». Acta Geològica, 2, 1984. 0567-7505, 105-116.

Bibliografia complementària modifica

Fernández López, S. R. (2011). «Ejemplos de ammonites reelaborados». Reduca (Geologia). Serie Paleontologia, 3(3): 1-27

[aguimora-1] «Fósiles de intervalos sin registro estratigráfico: una paradoja geológica». A: Aguirre, Emiliano & Morales, Jorge. Registros fósiles e historia de la tierra. Complutense, 1997, p. 82. ISBN 9788489365926.

[alicante-2] ; Fernández-López, Sixto; Tent-Manclús, José E. & Yébenes, Alfonso «Itinerario Paleontológico por el cerro de la Cruz (Sierra de Reclot)». A: Alfaro, P.; Andreu, J.M.; Estévez, A.; Tent-Manclús, J.E.; Yébenes, A.. Geología de Alicante, 2004, p. 250. ISBN 8486980070.

[molina-3] Molina, Eustoquio «El análisis tafonómico en Micropaleontología: particularidades tafonómicas de los microfósiles». Comunicación de la II Reunión de Tafonomía y Fosilización, 1996. 241-246.^{[Enllaç no actiu]}

[somo-4] Universitat Complutense. «Procesos de fosilización y estados de conservación». [Consulta: 24 juny 2010].

[ammo-5] Fernández López, Sixto «Criterios elementales de reelaboración tafonómica en ammonites de la Cordillera Ibérica». Acta Geològica, 2, 1984. 0567-7505, 105-116.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]